Dos poemes de formigueta i deu pensaments divins
31 Gener, 2013 07:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La formigueta
La formigueta, discreta,
tot passant sota una fulla,
endevina que és poruga,
li preocupa ser tan bleda.
Ha tingut altres històries
de temences i de pors,
ha parlat amb els pugons,
li han relatat les memòries.
La formigueta, discreta,
troba, de sobte, el gran gra,
traginar-lo tant li fa,
però el porta a casa seva.
Posada en tal aventura,
troba l'ocell rapinyaire,
ella ho nota en tot l'aire
i s'amaga amb molta cura.
Però un soldat trafegot
li dóna prova d'escarni,
és un soldadet poc savi
només fet a crits i a cops.
En aquestes que l'ocell
s'enduu el gra i la formiga,
en el cel, troba l'amiga
qui li doni sucre i mel.
El formiguer
Porto el vestit del gra,
tot un dau de sucre dolç,
el polsimet d'una col
amb un bri sec de safrà.
Oferint tal meravella
cap companya em dóna llum,
han tocat les nou en punt
en el cim d'aquella església.
A corre-cuita que vaig,
sense ordre ni farola,
veig la lluna com s'envola
damunt la copa de faig.
El formiguer és enrenou,
la reina que s'esvellega,
obre i tanca la parpella
per afirmar: No n'hi ha prou!
Massa dèries per menjar
en aquest estiu planer,
massa gent per a lluitar,
la meitat no poden més.
Quan la lluna farà via
i els estels restaran orfes,
en ajaurem a les fosques
oblidant qui porta el dia.
Pensaments divins
Jesús negocia amb Judes l'any de la nova traïció.
Satanàs odia les temptacions virtuals.
Déu no sap si emetrà bons celestials.
Jesús busca apòstols amb bona comprensió oral.
Déu estudia una nova creació amb homes muts.
Satanàs vol ampliar l'infern, entrarà a la borsa.
Déu adaptarà l'escala de Jacob posant una rampa.
Com l'home s'afebleix, Satanàs augmenta la compra de sal.
Queda prohibit pensar en tot el regne celestial.
Els carnívors de l'arca de Noè, estaven sedats.