Dos poemes amb mosques i deu epitafis
11 Gener, 2013 05:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Una mosca
Una mosca,
al fumeral,
al recer
de la tempesta,
manifesta:
No tinc pressa
ni albiro
un nou demà!
Una mosca
desganada,
enfeinada
en pondre ous,
com m'ha dit:
No tinc pas sou,
però el deure
ho demana!
Una mosca,
al fumeral,
del gran fum,
assedegada,
voldria
un bol de llet
per oblidar
on és ara.
Nostra mosca
La tardor
acosta el sol
i, l'estrella
isolada,
ha de dir-li,
a la mosca:
Fa mal temps,
és la gebrada!
Nostra mosca
no té por,
massa feina
per a fer:
sembrar ous,
a tort i a dret,
engegar
els somnis nous.
Cerca cambra
on sojornar
i treballar
fins a l'alba,
potser mare
no ho serà,
però mai
fa mala cara.
Epitafis
Retallaré les visites al psicòleg.
D'on has tret que he mort?
Farem un concurs de calaveres mullades.
Estic buscant una excusa per no sortir.
No trobo temps per enraonar.
Segueixo una dieta rigorosa.
He aconseguit no pagar impostos.
Demà mateix, demanaré pròrroga.
Tres anys més de mort i em regalen un joc de te.
Respecteu el dol.
La humanitat
09 Gener, 2013 07:11
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La humanitat:
1) És l'ideal dels simis.
2) Converteix la vida en condemna omniscient.
3) Sembla avançar entre sots.
4) Fa servir la raó com a excusa.
5) Necessita més terra on fruitar.
6) Intenta fer ramats protegits.
7) Pot arribar en qualsevol moment.
8) És una agrupació ordenada de déus.
9) Lluita per conviure amb el caos.
10) Necessita morir de tant en tant.
Dos poemes amb mestral i deu pensaments divins
07 Gener, 2013 05:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El vell mestral
El vell mestral,
cansat del vell anar,
per Déu, voldria estar
terriblement cansat,
però no el deixen
els núvols tafaners,
es posen els primers,
es posen i gaudeixen.
La muntanya propera
com porta el barret,
com demana que anem
a jaure prou de pressa.
Com xiula aquest ventot,
allunya l'alegria,
com fa que sembli el dia
d'un caire estirabot.
El vell mestral
ha dut aquest seguici,
aprenent sense ofici,
traginer i tabal.
Amb facècia marcial,
allunya la tempesta,
en deixa gent ofesa
i més ràbia si cal.
És gegant
Com la fúria dels déus
baixa de la muntanya,
com les pluges i neus
el mestralot escampa.
Petits homes a peu,
d'una terra profana,
passen dies, setmana,
entre deus i no deus.
Vilatans de segona
amb cafès de tercera,
volen tenir senyera
per guanyar la penyora.
Giravolts per la plana
cercant joia on anar,
el desig de guanyar,
el desig s'encomana.
El mestral, mai cansat,
trenca branques i fulles,
fa les fulles porugues,
més amics els tancats.
Tremolant com un arbre,
suportant el flagell,
tots demanen per ell,
és gegant de poc tracte.
Pensaments divins
Déu crearà un altre home, viurà al fons del mar.
Déu ha fet un esternut de grau set a l'escala de Richter.
Necessito un dimoni dormilega.
Satanàs vol fer un decàleg de bon pecador.
Jesús està provant noves corones d'espines.
Sant Pere vol gall un cop a l'any.
Dimoni tímid temptarà per correu.
Arribo al cel, no sento olor de sofre.
Dimoni vell no disposa de temptacions de la darrera temporada.
Judes no accepta targeta de crèdit.
Dos poemes de fulles mortes i deu pensaments educatius
05 Gener, 2013 05:57
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fulles mortes
On rauran,
dolces cireres,
collides
amb gran desig?
On viuran
les orenetes,
perdudes
de bon matí?
I les fulles,
un dia, verdes
han viatjat
de l'alturó,
és el ball
dels vells poetes
qui anuncien
la tardor.
A trenc d'alba,
gran silenci,
repòs i enterrament,
dintre un cabàs
totes mortes,
tots les ploren
sense més.
La gran figuera
A la gran figuera
del racó de l'hort,
li parla la sínia
quan el ruc la mou.
Li conta mentides,
tresors de fa temps,
se'n riuen les cebes
amb els cabells verds.
I passen els dies,
aplega la nit
i surten les bruixes
de sota el coixí.
Com la gran figuera
ofereix el fruit,
com la fulla verda
va perdent l'orgull.
A la gran figuera
del racó de l'hort,
no li canten aus
ni li sobra el sol,
les fulles s'assequen,
van al daltabaix
i moren les tardes
i obliden on van.
Pensaments educatius
Mai dubteu que el seu fill és un geni.
Estic aprenent a parlar sense dir.
Cada classe és un test d'intel·ligència.
Si no n'encerta cap, es mereix un vuit.
He après a fer tota la gamma de silencis.
L'inspector sap el molt que aprenen.
La conselleria d'ensenyament sempre cedeix el pas.
Tenim objectius mínims, no hi ha manera de vendre'ls.
Hem donat la lliçó, tot i així, no se l'emportaven.
Estic refredat, faré classes d'aproximació.
Dos poemes per badallar i deu epitafis
03 Gener, 2013 06:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estic prou trist
Camina el sol,
sense perdre la guia,
el poble espera
les tardes de tardor,
hi ha un sentinella,
qui no parla ni crida,
amatent sempre
que arribi un cop de sort.
El carrer vell,
qui va perdre la pressa,
diu que la lluna,
avui, no ha vingut,
hi ha un pagès
darrere una cervesa
mirant, a estones,
un jove nouvingut.
És el parlar,
esquifit de la font,
qui fa somiar
en la pau d'altres regnes,
si vull treball,
ni goso badallar,
estic prou trist,
em volten les tenebres.
L'esperança
Massa gana
per dormir
en regnes de fantasia,
massa llana
per no dir:
El pensar dóna alegria!
Tot enmig
dels alturons
on reposen les tenebres,
veig desig
d'uns pobrissons
sense banyes ni antenes.
Els conills
per pasturar
una herba seca,
els matins
per badallar
tot mirant per la finestra.
I tornar,
sempre tornar,
al regne de la saviesa
i glatir,
sempre glatir,
l'enyorança és completa.
Epitafis
He anat a demanar un crèdit.
Tinc el nínxol com a primera residència.
Busco taüt de dues places.
Es prega consultes ràpides.
De poc, no em trobes.
Ho sento, sóc un rialler compulsiu.
Estic pendent de judici.
Un moment...!
Ho sento, però em criden!
Seré a l'infern per un dia.
La lluna
01 Gener, 2013 09:56
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La lluna:
1) Ens vol dir que ens espera.
2) Mai ha demanat ser a la terra.
3) Parla, amb la mar, de mil aventures.
4) És el primer contacte amb la vida celestial.
5) Es vol mudar cada setmana.
6) No entén els períodes humans del temps.
7) Classifica els homes en devots o estúpids.
8) Està preparada per rebre visites.
9) Reconeix que el sol li canvia la cara.
10) Voldria aprendre a ser un forat fosc.