Dos poemes de fulles mortes i deu pensaments educatius
05 Gener, 2013 05:57
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fulles mortes
On rauran,
dolces cireres,
collides
amb gran desig?
On viuran
les orenetes,
perdudes
de bon matí?
I les fulles,
un dia, verdes
han viatjat
de l'alturó,
és el ball
dels vells poetes
qui anuncien
la tardor.
A trenc d'alba,
gran silenci,
repòs i enterrament,
dintre un cabàs
totes mortes,
tots les ploren
sense més.
La gran figuera
A la gran figuera
del racó de l'hort,
li parla la sínia
quan el ruc la mou.
Li conta mentides,
tresors de fa temps,
se'n riuen les cebes
amb els cabells verds.
I passen els dies,
aplega la nit
i surten les bruixes
de sota el coixí.
Com la gran figuera
ofereix el fruit,
com la fulla verda
va perdent l'orgull.
A la gran figuera
del racó de l'hort,
no li canten aus
ni li sobra el sol,
les fulles s'assequen,
van al daltabaix
i moren les tardes
i obliden on van.
Pensaments educatius
Mai dubteu que el seu fill és un geni.
Estic aprenent a parlar sense dir.
Cada classe és un test d'intel·ligència.
Si no n'encerta cap, es mereix un vuit.
He après a fer tota la gamma de silencis.
L'inspector sap el molt que aprenen.
La conselleria d'ensenyament sempre cedeix el pas.
Tenim objectius mínims, no hi ha manera de vendre'ls.
Hem donat la lliçó, tot i així, no se l'emportaven.
Estic refredat, faré classes d'aproximació.