Dos poemes amb temps i deu epitafis

27 Gener, 2013 08:02
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


No porta el temps


No porta el temps

ni nobles ni fantasmes,

només els quatre

o cinc manifassers,

aquí, a la plaça,

es prega pel solet

i tots són somnis

porucs, ben morts de gana.

Potser, el divendres,

prompte, pel matí,

serà, en el poble,

aquell home tan ric,

com posa, ensems,

els riures i les festes,

però, més tard,

la campana, més vella,

crida a la cleda:

pastors i ovelles,

toca, de pressa,

les hores del migdia

i el ric se'n va,

troba a la família:

la vella tieta,

és muda i va a missa.

No porta el temps

altre enrenou,

cansat és clou,

demà un altre dia.


No tinc ni vull


No tinc ni vull:

hores malfeineres,

ombres passatgeres,

enveja i orgull.

Ni ho he demanat

ni espero arribar

per tal de guanyar.

Avui, he venut:

dolça melangia,

la nit i migdia

i tot a bon preu,

no espero l'hereu

ni guanyar l'amor,

ja sabeu qui sóc?

El rei del silenci

perdut, en mal temps,

per aquells parents

quan cerquen senderi

i tot per un sou

petit com la nou,

petit i mullat.

No tinc ni vull

aplegar a ser rei,

només el servei

del sord més preat.

 

Epitafis

 

Compta cent i surto.

Abans, tampoc ho era viu.

Porta'm sis espelmes!

Necessito saber qui va empènyer.

Segueixo morint sol.

Si et mors aquest mes, tindràs mil punts.

Estic mort, suposo que no et sap greu.

Podríeu dir-me la data de defunció?

Vist des d'aquí, no és el mateix.

Em sento com a dispers.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs