Dos poemes per badallar i deu epitafis

03 Gener, 2013 06:25
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Estic prou trist


Camina el sol,

sense perdre la guia,

el poble espera

les tardes de tardor,

hi ha un sentinella,

qui no parla ni crida,

amatent sempre

que arribi un cop de sort.

El carrer vell,

qui va perdre la pressa,

diu que la lluna,

avui, no ha vingut,

hi ha un pagès

darrere una cervesa

mirant, a estones,

un jove nouvingut.

És el parlar,

esquifit de la font,

qui fa somiar

en la pau d'altres regnes,

si vull treball,

ni goso badallar,

estic prou trist,

em volten les tenebres.


L'esperança


Massa gana

per dormir

en regnes de fantasia,

massa llana

per no dir:

El pensar dóna alegria!

Tot enmig

dels alturons

on reposen les tenebres,

veig desig

d'uns pobrissons

sense banyes ni antenes.

Els conills

per pasturar

una herba seca,

els matins

per badallar

tot mirant per la finestra.

I tornar,

sempre tornar,

al regne de la saviesa

i glatir,

sempre glatir,

l'enyorança és completa.

 

Epitafis

 

He anat a demanar un crèdit.

Tinc el nínxol com a primera residència.

Busco taüt de dues places.

Es prega consultes ràpides.

De poc, no em trobes.

Ho sento, sóc un rialler compulsiu.

Estic pendent de judici.

Un moment...!

Ho sento, però em criden!

Seré a l'infern per un dia.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs