Dos poemes per badallar i deu epitafis
03 Gener, 2013 06:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estic prou trist
Camina el sol,
sense perdre la guia,
el poble espera
les tardes de tardor,
hi ha un sentinella,
qui no parla ni crida,
amatent sempre
que arribi un cop de sort.
El carrer vell,
qui va perdre la pressa,
diu que la lluna,
avui, no ha vingut,
hi ha un pagès
darrere una cervesa
mirant, a estones,
un jove nouvingut.
És el parlar,
esquifit de la font,
qui fa somiar
en la pau d'altres regnes,
si vull treball,
ni goso badallar,
estic prou trist,
em volten les tenebres.
L'esperança
Massa gana
per dormir
en regnes de fantasia,
massa llana
per no dir:
El pensar dóna alegria!
Tot enmig
dels alturons
on reposen les tenebres,
veig desig
d'uns pobrissons
sense banyes ni antenes.
Els conills
per pasturar
una herba seca,
els matins
per badallar
tot mirant per la finestra.
I tornar,
sempre tornar,
al regne de la saviesa
i glatir,
sempre glatir,
l'enyorança és completa.
Epitafis
He anat a demanar un crèdit.
Tinc el nínxol com a primera residència.
Busco taüt de dues places.
Es prega consultes ràpides.
De poc, no em trobes.
Ho sento, sóc un rialler compulsiu.
Estic pendent de judici.
Un moment...!
Ho sento, però em criden!
Seré a l'infern per un dia.