Dos poemes caiguts i deu epitafis

19 Gener, 2013 07:28
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Fulla viatgera


Quan cau la fulla,

se sent el vell sotrac,

el gran misteri

de la tardor primera,

ni vull saber

on troba el seu catau,

el seu repòs

de fulla viatgera.

Ahir, al cim,

somreia amb deler,

prenia el sol,

li feia bona cara,

mai reposava,

farcida de volers,

jugant ensems

que feia la comanda.

Ara, ja dorm

en aquell llit amic,

sense enemic,

desfent-se a poc a poc.


La figuera


L'ha despullat:

el vent a la figuera,

li ha pres, rabiós,

la força dels cabells.

Dormint al sol,

hi ha la catifa estesa,

d'un marronós

qui s'ha cruspit el verd.

On són les figues?

En panxes alienes,

demanant sempre

que escampin les llavors!

El vell mestral,

un cop malefactor,

fa la comanda:

Les portarà a bon port!

La primavera

li conta a la figuera:

Ja tens dos fills,

els altres no hi són!

 

Epitafis

 

Heu de venir recomanats.

Tard o d'hora ens veure'm.

Només rebo els dies parells.

T'estem esperant!

No paro de pensar.

Com anem de salut?

Vull tenir problemes!

No sé on havíem quedat.

Ni sé qui ha de pagar.

Ho sento, he perdut els nervis.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs