Dos poemes caiguts i deu epitafis
19 Gener, 2013 07:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fulla viatgera
Quan cau la fulla,
se sent el vell sotrac,
el gran misteri
de la tardor primera,
ni vull saber
on troba el seu catau,
el seu repòs
de fulla viatgera.
Ahir, al cim,
somreia amb deler,
prenia el sol,
li feia bona cara,
mai reposava,
farcida de volers,
jugant ensems
que feia la comanda.
Ara, ja dorm
en aquell llit amic,
sense enemic,
desfent-se a poc a poc.
La figuera
L'ha despullat:
el vent a la figuera,
li ha pres, rabiós,
la força dels cabells.
Dormint al sol,
hi ha la catifa estesa,
d'un marronós
qui s'ha cruspit el verd.
On són les figues?
En panxes alienes,
demanant sempre
que escampin les llavors!
El vell mestral,
un cop malefactor,
fa la comanda:
Les portarà a bon port!
La primavera
li conta a la figuera:
Ja tens dos fills,
els altres no hi són!
Epitafis
Heu de venir recomanats.
Tard o d'hora ens veure'm.
Només rebo els dies parells.
T'estem esperant!
No paro de pensar.
Com anem de salut?
Vull tenir problemes!
No sé on havíem quedat.
Ni sé qui ha de pagar.
Ho sento, he perdut els nervis.