Dos poemes amb mestral i deu pensaments divins
07 Gener, 2013 05:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El vell mestral
El vell mestral,
cansat del vell anar,
per Déu, voldria estar
terriblement cansat,
però no el deixen
els núvols tafaners,
es posen els primers,
es posen i gaudeixen.
La muntanya propera
com porta el barret,
com demana que anem
a jaure prou de pressa.
Com xiula aquest ventot,
allunya l'alegria,
com fa que sembli el dia
d'un caire estirabot.
El vell mestral
ha dut aquest seguici,
aprenent sense ofici,
traginer i tabal.
Amb facècia marcial,
allunya la tempesta,
en deixa gent ofesa
i més ràbia si cal.
És gegant
Com la fúria dels déus
baixa de la muntanya,
com les pluges i neus
el mestralot escampa.
Petits homes a peu,
d'una terra profana,
passen dies, setmana,
entre deus i no deus.
Vilatans de segona
amb cafès de tercera,
volen tenir senyera
per guanyar la penyora.
Giravolts per la plana
cercant joia on anar,
el desig de guanyar,
el desig s'encomana.
El mestral, mai cansat,
trenca branques i fulles,
fa les fulles porugues,
més amics els tancats.
Tremolant com un arbre,
suportant el flagell,
tots demanen per ell,
és gegant de poc tracte.
Pensaments divins
Déu crearà un altre home, viurà al fons del mar.
Déu ha fet un esternut de grau set a l'escala de Richter.
Necessito un dimoni dormilega.
Satanàs vol fer un decàleg de bon pecador.
Jesús està provant noves corones d'espines.
Sant Pere vol gall un cop a l'any.
Dimoni tímid temptarà per correu.
Arribo al cel, no sento olor de sofre.
Dimoni vell no disposa de temptacions de la darrera temporada.
Judes no accepta targeta de crèdit.