Dos poemes per estimar i deu pensaments divins
31 Març, 2011 11:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ha fugit
Prendrà somni dolç amor,
després de tal desventura,
el patir com afeixuga,
com destria i com es mor.
No té passes la murada
per a seure i per anar,
és la llum del teu mirar
qui segresta, m’acomiada.
Blanques sabates i un llaç,
omplen el carrer de passes,
com em perdo entre les cases,
entre balcons i terrats.
Els sospirs arriben prompte
a la plaça i a la font,
poc que troben el teu cos,
com em feriran de sobte.
Escriuré el gran desig
a les portes i finestres,
totes les cambres són teves,
tota esperança ha fugit.
He de volar
I, si un dia tu m’estimes,
obriré el cor pregon,
aniré per les tentines,
esbrinant el quant i el com.
I, si un dia tu em mires,
encetaré la il·lusió,
cavalcaré, sense brides,
en un cavall de cartró.
I, si un dia tu em parles,
manaré fer callar el vent,
trucaré a totes les cases,
convidant a nins i vells.
I, si un dia tu em convides,
per la rambla, a passejar,
no podré, he de volar,
tinc les ales amanides.
Pensaments divins
La lliga antialcohòlica ha decidit suprimir una de cada tres misses.
Jesús parla amb anglès, diu: “My God" (El meu vas).
Per anar al cel, cal tenir gràcia: Aprèn a ballar!
Jesús està disposat a fer miracles sense xarxa.
Déu vindrà demà, ha donat hora!
Déu és omnipresent, gairebé un regal.
Déu no m’estima, sap que em constipo sovint.
Jesús és a Betlem organitzant un sopar de quinta.
Senyor Satanàs: No em posi un dimoni del Madrid!