Dos poemes per estimar i deu pensaments divins

31 Març, 2011 11:19
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Ha fugit

 

Prendrà somni dolç amor,

després de tal desventura,

el patir com afeixuga,

com destria i com es mor.

No té passes la murada

per a seure i per anar,

és la llum del teu mirar

qui segresta, m’acomiada.

Blanques sabates i un llaç,

omplen el carrer de passes,

com em perdo entre les cases,

entre balcons i terrats.

Els sospirs arriben prompte

a la plaça i a la font,

poc que troben el teu cos,

com em feriran de sobte.

Escriuré el gran desig

a les portes i finestres,

totes les cambres són teves,

tota esperança ha fugit.

 

He de volar

 

I, si un dia tu m’estimes,

obriré el cor pregon,

aniré per les tentines,

esbrinant el quant i el com.

I, si un dia tu em mires,

encetaré la il·lusió,

cavalcaré, sense brides,

en un cavall de cartró.

I, si un dia tu em parles,

manaré fer callar el vent,

trucaré a totes les cases,

convidant a nins i vells.

I, si un dia tu em convides,

per la rambla, a passejar,

no podré, he de volar,

tinc les ales amanides.

 

Pensaments divins

 

La lliga antialcohòlica ha decidit suprimir una de cada tres misses.

Jesús parla amb anglès, diu: “My God" (El meu vas).

Per anar al cel, cal tenir gràcia: Aprèn a ballar!

Jesús està disposat a fer miracles sense xarxa.

Déu vindrà demà, ha donat hora!

La Verge li ha dit a Jesús: Compte amb les tatxes!

Déu és omnipresent, gairebé un regal.

Déu no m’estima, sap que em constipo sovint.

Jesús és a Betlem organitzant un sopar de quinta.

Senyor Satanàs: No em posi un dimoni del Madrid!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs