Dos poemes feixucs i deu epitafis
13 Març, 2011 13:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Escriure és tot patir
Enceto la primera estrofa
tot i deixant un mal son,
captaire de professió,
aprenent amb poca força.
Les paraules, a la vora,
voldrien entrar en el bosc,
miren arreu: massa fosc,
com enceten la revolta.
Els demano, si de cas,
una mica de mesura,
un fanal o mitja lluna
un bon lloc on posar el nas.
Maleïdes ventureres
com em fugen de les mans,
com s’emporten els encants,
em deixen les males feres.
Una estrofa endarrerida
acabarà aquest occit,
escriure és tot patir,
obeir ni em convida.
Lluita cabdal
Poques coses per a dir,
es van perdent per la fulla,
massa blanc és el camí,
massa negra és la despulla.
He obert mitja finestra
d’aquest cap tan matusser,
no cal dir com és l’empresa,
no cal dir com l’he de fer.
Unes ratlles ensopeguen,
altres tenen mal de cap,
poques lletres espeteguen,
volen ser al punt i a part.
Recomenço l’embranzida,
darrera lluita cabdal,
la gandula és amanida,
deixem-ho al punt final.
Epitafis
Ho sento, no recordo com et dius.
Trobo que encara et fas vell.
No m’importaria mudar-me.
No oblidis portar-me flors.
Fa dies que no puc escriure.
Estic castigat de cara al sostre.
Ho sento, però tinc feina.
Encara estàs enfadat?
He sortit per fumar.
Us puc revendre dues entrades del cel.