Dos poemes d'anar fent i deu pensaments educatius
28 Març, 2011 10:04
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Esperar
Lentament, el sol comença
el camí d’allunyament,
el desig de ser present,
la innocència de la festa.
El mes de febrer s’acaba,
acarona el vent feixuc,
la garrofa torna al ruc,
el veig i fa bona cara.
La gasolina s’enfila
pels carrers de la dissort,
anar el cotxe a poc a poc,
anar a peu si saps la mida.
Preparar les paperetes,
retriat tots els partits,
mai votar els esquifits,
només faran malifetes.
Tornar a ésser només home,
que voldria ser a pagès,
menjar poc i no dir res,
mirar el cel, esperar els nostres.
Arribar
Passades vint primaveres,
dues tardors, tres hiverns,
veus l’enyorança que es perd
tot i cercant altres terres.
Han arribat els seguicis
de prohoms i guanyadors,
ho faran per quatre sous,
fugiran dels beneficis.
Encetarem primavera
amb campanya electoral,
quatre festes, vent de dalt,
la promesa matussera.
Parlaran de democràcia,
ompliran boca de fums,
obriran els ets i els uts,
el futur i la fal·làcia.
Arribar a port llunyà,
donarà aquesta avantatja,
després, la paraula raja,
pel camí, tota es perdrà.
Pensaments educatius
Entre crit, cal cultivar el silenci.
Dono per suposat que sóc el pitjor de la classe.
L’ escola espera, té tot el temps.
Estudiaven matemàtiques per saber com qualificar-se.
Trenta minuts d’ absència poden portar la reflexió.
Mai dubto que la mare no entén.
He repetit el curs trenta vegades, ja sé on comença.
No tinc alumnes dolents, només autònoms.
El nen resta sense portar, no li farà falta.
En matemàtiques, posem pins per fer rodones.