Dos poemes de morir i deu pensaments divins
07 Març, 2011 11:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A l’hivern
Hauré de morir a l’hivern
perquè em dol morir-me ara,
he comprat nou llit i, encara,
estava pagant el vell.
Hauré de morir a l’hivern
perquè he de fer escriptures,
les finques les tinc perdudes,
els beneficis són verds.
Hauré de morir a l’hivern
perquè el camí és a peu,
massa pobre per ser hereu,
massa noble per ser vell.
Em trobareu
Sortosament, si ve a visitar-me,
tinc els fulls en el calaix,
la cambra prou daltabaix,
disposat a acomiadar-me.
Res per emplenar la bossa
ben captaire d’enrenou,
he treballat per un sou,
mil silencis enmig l’ombra.
Vaig per ratlla venturera,
per amagar tot l’ emprat,
visc a poble, ho he triat,
massa vell per ser tronera.
Quan el batec espetegui,
el cor lliuri dels feixucs,
seré entre els vençuts,
tot vivint al cementiri.
Pensaments divins
Els sindicats d’àngels demanen una mica de marxa.
Satanàs obligarà la dutxa abans d’entrar a la caldera.
Déu no suporta els tests d’intel·ligència.
He fet tres pecats, però dos no entren a concurs.
Jesús necessita dotze ovelles que no mosseguin.
Anava cap al cel quan m’ha vingut el riure.
Déu m’escolta, li he vist una orella.
Satanàs rebrà els dissabtes de quinze a setze hores.
Jesús ha demanat
Judes plora, ha perdut vuit monedes.