Dos poemes de sequera i deu pensaments educatius
16 Març, 2011 11:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Deixa la bossa
Febrer avança fred i mediocre
enmig la fúria del vent de dalt,
el llit del riu ni té cabdal,
el pagès mira com crida el poble.
Avui i ara, encara canten
les terres planes lluint sembrats,
els núvols passen, fugen plegats
aquí, al dessota, les penes manen.
Tot d’una, alhora, les dones preguen
omplen de ciris i de promeses,
en el cafè, només hi ha feres,
volen guanyar enmig tenebres.
Algun vell núvol, cansat, reposa,
va de camí on vol anar,
la gran muntanya ve a demanar:
Escolta i mira, deixa la bossa!
Sant Pere
Sant Pere, escolta un moment,
que tinc les hores pregones,
atura, no he d’ anar a soles,
vigila el meu pensament!
Sant Pere, el gran dels sants,
el de la pedra ferrenya,
només porto la desfeta:
la pluja ens ha deixat!
Sant Pere, porter del cel,
vull rajolí d’ aigua fresca,
estic sol a la finestra,
tinc poc sucre i massa fel!
Sant Pere, patró de barca,
amb somnis de mariner,
porta la pluja primer,
després, farem bona cara!
Sant Pere, escolta el pagès,
el qui remuga a tothora,
dóna-li aigua, si en sobra
i sinó en demanes més!
Pensaments educatius
No tenen faltes d’ ortografia, no fan servir les mateixes lletres.
Ho he aconseguit: Llegeixen sense escriure!
Com l’ oració era passiva, no pregava ningú.
L’ avaluació continua, acabarà als trenta anys.
Han fet una composició literària amb dues lletres.
M’ escolten amb tanta atenció que semblen dormir.
Parlava d’un riu quan s’ han posat a plorar.
Un llibre és un component de l’armari.
La intel·ligència dubta de la saviesa.
El complicat de ser mestre és la manca d’ orientació espacial.