Dos poemes amb fred i deu pensaments educatius
04 Març, 2011 10:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Foragitat
Carrer amunt i carrer avall,
sense pressa, sense taca,
amb forat a la sabata,
amb mig cap farcit d’estrall.
Tot el món li dóna esquena,
és un pobre geperut,
a cada porta, l’ensurt,
a cada dia, desfeta.
Amb menys cotó que camisa,
amb sargits de tota mena,
com la boca li esbufega,
com li han fet el fred a mida.
Un gran cartró per flassada,
mitja bossa per coixí,
ha arribat per patir,
no té son ni quasi gana.
Va ser, ara farà temps,
un estimat empresari,
foragitat del sagrari,
veig com li ploren els vents.
Massa mantes
Mig cove de llenya vella,
ben encesa la gran llar,
recomença, un nou ball,
un dansaire que s’ eleva.
Tres vailets de cara ampla,
escolten vella contalla,
a la quadra, entre la palla,
el ruquet ni riu ni salta.
La casa mig desvalguda,
amb finestres per pintar,
espera, per esperar,
massa temps sense aventura.
On rauen les joves belles?
El trafegar de la font?
Els vailets s’omplen de son,
la contalla sembla eterna.
L’ avi regira les branques,
el fumeral té singlot,
em sento prou trafegot
per menar altres fantasmes.
Els vailets pugen escales,
a la cambra, no hi ha llum,
tot el llit és embalum,
massa fred i massa mantes.
Amb el caparró tapat,
amb els peus tirant a marbre,
arriba el son com un lladre,
ha vingut de la ciutat.
Pensaments educatius
Un cop engeguen els ordinadors veus com van desconnectant.
Els alumnes no fallen en matemàtiques, sempre, saben els qui són.
No odio els alumnes, només les seves expressions.
Les classes començaran els dilluns, si no hi ha més remei.
Els parlava de l’ u i la meitat s’ han enfadat.
Arribarà un dia que anar a l’escola serà un somni.
Una escola era un reialme que ha esdevingut república.
Us diré les respostes de l’ examen sense cap mena d’ ordre.
Arquímedes ho va dir: Llença’ls a l’ aigua per veure si suren!
Els matemàtics grecs no en sabien gaire, mira com tenen les cases!