Un poema sense drac i deu epitafis
25 Març, 2011 10:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Minso enteniment
Per què vint-i-tres d’abril
ha de ser data galdosa,
si es parla d’un morir,
d’un cavaller i una rosa?
Si proclama primavera,
preat regne de les flors,
si governen els amors,
és quan prega una princesa.
Però clou, arriba el drac
per encetar el nou dia,
ens planteja gosadia
a les portes de Montblanc.
El rei, vestit de lluerna,
ho ha de deixar ben clar:
El poble ha de lluitar!
Foragitar aquesta fera!
No trobant cap voluntari,
com es posa a plorar:
El mal drac ha de guanyar?
Ha de ser el meu escarni?
Aplega, a hora primera,
el cavaller principal,
sense baixar del cavall,
es desfarà de la fera.
Abatut, es queixa el drac
en un doll de melangia,
la dragona que tenia,
fa poc temps, l’abandonà.
Ha trencat trenta muntanyes,
ha esberlat catorze ponts,
ha ferit, a queixalades,
setze valls, vuit alturons.
Ha cercat la pau del bosc,
la foscúria de la nit,
ha venut son esperit
a un dimoni consirós.
Avui, accepta la llança,
la ferida prop del cor,
ha perdut el seu amor,
vol morir sense recança.
Deixarà per testament:
Una terra sadollada
d’una sang enamorada.
Tenim minso enteniment.
Epitafis
Tinc prohibit vendre il·lusions.
Estic trist, he de tornar en un mes.
El cor m’ha dit que té vacances.
De salut, ara bé, gràcies!
Menys crits i més pregar!
De què estàvem parlant?
Necessito una mica d’intimitat.
Venc nínxol amb llogaters.
Sóc aquí des de l’alba.
He d’anar a comprar ciris.