Dos poemes de poca sort i deu pensaments divins
29 Abril, 2010 21:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quatre amics
Sortosament, el déu marí
no escoltarà aquestes queixes,
les fosques i les tenebres
les ha deixat terra endins.
Tan pobre mariner
vivint enmig la terra,
la mar, ni plora ni pena,
el mira si li convé.
On resten les onades,
les barques dintre el port,
el prec d’anar de cor,
la rauxa, les paraules?
Taverna i ocellots,
on trobaran fortuna?
Ara entra, tota bruna,
la moixaina sense dot.
Mariner de terra endins
entre olives, sent el sol,
en el cel, només veu dol,
en el poble, pocs veïns.
On has deixat el combat,
la nissaga, els embolics?
Fet i fet, són quatre amics,
tres no et veuen, a un li deus:
Negre vi que no has pagat!
El cavall
El cavall de la fortuna
és difícil d’ aturar,
quan arriba, vol anar,
sense pressa, a la pastura.
Es lleva quan vol el sol,
aplega al cap del carrer,
només corre si convé,
és un cavall sense trot.
El cavall de la fortuna
tresca i tresca pels camins,
ensopega amb massa nins,
tots el voldrien muntar.
En sentir el sol de migdia,
cerca l’ombra de la font,
es deleix per beure un glop,
dotze poals en voldria.
El cavall de la fortuna
tot seguit, comença el vol,
s’esvaeix, ens deixa el dol,
posant llàgrimes, una a una.
Pensaments divins
Satanàs ha prohibit la dieta mediterrània.
Déu està valorant els costos d’aigua en un altre diluvi.
Jesús tornarà si li posen dotze diplomàtics.
Jesús necessita quatre sants més per trepitjar raïm.
Satanàs acceptarà un càrrec d’àngel custodi si el jubilen.
Déu no s’equivoca, sol canviar la veritat de lloc.
Déu hauria de començar on no puc arribar.
Tinc problemes de fe, són difícils de vendre.
Déu no vol premis, és tan tímid.
Dos poemes de mèu i deu pensaments educatius
27 Abril, 2010 14:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El seu mèu
Consirós, mig pentinat,
amb les orelles tibades,
assegut, sense rialles,
decebut, he vist el gat.
Una llarga matinada
en el poble mariner,
poca gent a la teulada,
espaiós el blanc carrer.
Una mixina gelosa
li porta dies eixuts,
ell vola per les estrelles,
ella li diu: No has vingut!
La lluna posa en un cove,
el desig de l’estimar,
nostre gat no ho sap trobar,
corre i miola de vegades.
Volia portar a la veu
el més dolç de tots els sons,
les ganes mireu, hi són,
però passen i el seu mèu
es queda sense tresor.
El vailet
Aplega febrer, el fred,
un pensament de miol,
ara toca festejar,
estimar de sol a sol.
Nostre gat deixa la casa,
el racó de la gran llar,
cal anar-hi al combat,
cal guanyar l’amistançada.
Una teulada, un carrer,
una nit de lluna plena,
massa fresca a la serena,
massa amor enmig l’hivern.
Nostre gat poc venturer
vol tornar- se’n al seu món,
una finestra, un cartró,
vetllada tan encisera.
Entre mèus i queixalades
passa l’hora del festeig,
podríem dir: El bateig
ha estat per les murades!
Darrere d’un negre gat,
al davant de qui l’empaita,
ha fet carrera de guaita,
aplegant a mitja part.
Ara, se’l mira la lluna,
vella estrella sorneguera,
el vailet de quatre potes
tremola, plora i esgüella.
Pensaments educatius
Ells, possiblement, no acabaran els seus estudis, jo tampoc.
No patiu, ells ja preguen per a què no vingueu.
El saber dóna gana, noteu que no és bo fer patir.
Tinc tants alumnes perquè no saben on anar.
Els pares tenen fills, no els demaneu gaire cosa més.
A la tercera pregunta nècia, obro les portes de l'infern.
Estava fent el pallasso i tres s'han adormit.
Ho diu el savi: Només tres!
Sempre fa més vent on més m'escolten.
El mestre es va morir, havia perdut la gana.
Dos poemes sense ganes i deu epitafis
24 Abril, 2010 18:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pel matí
Pare, sense joguina,
només guanyarà la son,
els garlaires que no hi són,
una llança de les primes.
Pare, sense caler,
passen hores i fortuna,
tebi sol i mitja lluna
a les tornes d’un mai més.
Pare, sense somiar,
com passen les hores dolces,
les gandules a mig pas,
entre punxes i les roses.
Pare, com vull anar,
a trobar-me amb el jardí,
una abella vol picar,
vol fiblar- me perquè sí.
Pare, estic cansat,
d’una vida desplaent,
per les nits escolto el vent,
pel matí no vull anar.
Avui sí
Avui sí, l’ estimo tant
com la mel vol a l’abella,
com el clos va a la parpella,
per poder-la ensarronar.
Avui sí, sóc el servent
de les hores venturoses,
entre lliris hi ha les roses,
entre joia, un raig de gent.
Avui sí, t’estimo tant
com un núvol a la pluja,
com un porc la seva truja,
com un pou el seu poal.
Avui sí, t’estimo tant,
és tan gran ma gosadia
que les reixes trencaria,
obriria el teu tancat.
Epitafis
No us penseu que tinc la solució.
Accepto les vostres disculpes.
Si us plau, llegiu-me l’horòscop.
Estic en període de proves.
Necessito company per jugar al guinyot.
La dona és la que fa més bona cara.
Digueu-li a la dona que no he trobat les flors.
Podràs avorrir-te sense pagar.
He mort per una bona causa, em va atropellar un avió.
Senyor metge: Veu com no eren manies!
Sant Jordi
22 Abril, 2010 20:41
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Sant Jordi
1) Aplega a ciutat, tot sortint d’un llibre.
2) Guarda el cavall dels sotracs del camí.
3) Porta l’escut de rajos de sol.
4) Sent esgarips de la jove princesa.
5) Es llença al combat enmig d’un glatir.
6) Troba en el drac el ferotge enemic.
7) Segella el combat amb sang i encanteri.
8) Recull l’ofrena de la rosa esclatada.
9) Manifesta, cofoi, la seva victòria.
10) Torna, al capvespre, al cel dels herois.
Dos poemes estimats i deu pensaments divins
20 Abril, 2010 18:46
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Una rosa i un clavell
Massa paraules al vent,
van cobejant les mentides,
les trobo sempre amanides
a menjar la pau i el temps.
En el passar del meus dies,
tan asprius, pel teu carrer,
veig allunyar-se el voler
mentre rius i mai em mires.
Mai poncella tan galana
han posat en el camí,
atura’t, estic aquí,
tinc desig de fer comanda:
Demano el consentiment,
asseure’ns plegats al banc,
per posar a les teves mans
una rosa amb un clavell!
Al dessota la finestra
Em diuen les hores baixes
que vaig camí de l’infern,
allí, em porta el teu voler,
allí, resto amb massa ganes.
Per la flaire que s’envola,
conec la casa i la llum,
és la fosca qui m’acull,
és la veu qui m’enamora.
Demà, a hora darrera,
he de robar, del jardí,
una rosa, un gessamí,
un somni de meravella.
Aplegaré allà on vius,
al dessota la finestra,
deixaré la malifeta,
restaré tota la nit.
Dolça reina de l’avern
posa el meu cor entre reixes,
no somriguis amb les queixes,
filles són del teu poder!
Pensaments divins
Maria diu: Si Jesús torna, aprofitaré per endreçar l’habitació!
Jesús és un bon partit: És fadrí i fa miracles!
El diluvi va ser fer dissabte al cel.
Jesús posarà denominació d’origen al seu vi.
Satanàs odia el vi, el fa pensar.
Déu no creu en els miracles. Només és “marketing”, afirma.
Sereu sant quan sortireu al Butlletí Oficial del cel.
Cinquanta sants han desafiat Déu a tirar de la corda.
Satanàs mai es queixa de Déu, sempre procura consolar-lo.
Jesús ha declarat jornada de portes obertes tots els Dissabtes Sants.
Dos poemes de princesa i deu pensaments educatius
16 Abril, 2010 15:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Gentil princesa
Amb gran pena, passen hores
per les voltes de Montblanc,
el consell reunit, parlant
de la lluita i les derrotes.
És el temible drac
el pitjor dels enemics
ni té enveja ni un amic,
per poder-lo ensarronar.
Menja ovelles, un mardà
una vaca de les seques,
no vol or ni les promeses
ni desitja el benestar.
Ara es queixen els pastors:
Han donat totes les cabres,
les més dolces, les més agres,
les que tenen més lluïssor!
El bon rei desesperat
ha de passar a les poncelles,
totes tendres, totes belles
totes dolces en veritat.
Per ser un gran governant,
posa la seva en el sac,
tot veient, desesperat,
com el concurs ha guanyat.
- Accepta gentil princesa
el manifest del destí,
el pare no ha de patir,
en el cel, seràs la reina!
Pel matí com me la porten,
plens d’ angoixa, els soldats,
amb corda l’han de lligar,
sota l’ ombra, prop les portes.
Sense lluita es lliura al drac,
el més grandiós assassí,
un gegant pudent, mesquí,
tot llardós de tant menjar.
Quan el món semblava gris,
a més fosc del tot tombant,
pel darrere i sense crits,
es presenta cavalcant.
Un escut, llarga la llança,
nova espasa, ample galop,
cavaller valent del tot,
sembla venir de
Una lluita despietada
entre esbufecs i la pols,
tres aterren a l’engròs
tot i finint la batalla.
Sant Jordi com ha guanyat,
la princesa deslliurada,
porta una rosa a la mà
ben vermella, ben galana,
mala cara fa ara el drac,
és un drac d’ anar per casa.
Atemorida
A les portes de Montblanc,
sense joia, amb recança,
una princesa és lliurada
al més ferotge dels dracs.
Aquell drac tan matusser
amic de les hores baixes,
que crema totes les faixes,
tots els arbres, algú be.
Guarnit de fermesa i por,
segella les pors innobles,
fet i fet, és tot un poble
qui tremola, qui no dorm.
La princesa atemorida,
amb trenes de mil colors,
enveja li han les flors,
és tan maca, tan bonica.
Allí rau, encadenada
en un arbre malaltís,
hereva del paradís,
ha de tornar altra vegada.
Mentre pensa, mentre plora,
les hores del seu destí,
sent l’olor del romaní,
singlota, voldria viure.
Ha de venir cavaller,
ha de ser fort com el roure
ha de lluitar, ha de vèncer,
té la força del més noble.
Entre penses i mirades,
va concloent el misteri:
El drac vençut , l’encanteri
de les roses mai emprades!
Pensaments educatius
He fet una classe magistral, ara, li donaré una mà de pintura.
Déu no vol escoles, però els pares l'empaiten.
Penseu quan tarda un home en saber que s'ha perdut.
Tot començar el curs i heus aquí les cataractes.
Els nens són angelets amb boques plenes de dents.
Estirar vint-i-cinc alumnes és per a fer moltes pauses.
Ells ho saben tot, sobretot com amagar- se.
No us calen espases, us faríeu mal en fugir.
Un curs és un riu que, de vegades, s' enfila.
Alumne que repeteix, enemic que no s'allunya.
Dos poemes de racó i deu epitafis
13 Abril, 2010 14:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En un racó
En un racó del Montsià,
endevino primavera,
una abella viatgera
adelera el seu volar.
És la flor de l’ametller
qui de nou ho anuncia:
No hi ha lloc per la malícia,
se l’emporta el vell hivern!
En un racó del Montsià,
he trobat tot un pastor,
vestia de perdedor,
sense ca, sense ramat.
Ben perduda la mirada,
el semblant prou endolcit,
em parlava de l’occit,
de la dèria de viatjar.
On rauran blanques ovelles
entre alzines que no hi són?
El pastor no té ni son,
tant li abelleix el somiar.
En un racó del Montsià
on és viu el blau del cel,
he posat el meu anhel:
La follia de restar!
El tabal
Allí, a la sala petita
del casalot principal,
he trobat el gran tabal,
en un racó sense vida.
Les tardes de primavera,
el gran desig infantil:
Emplenar amb sorolls i crits
una sala presonera!
No hi havia altres gojos
en casa tan principal,
com manaven els més grans,
els petitons fent de bojos.
Passades les males hores
de foscúria i de boniors,
a l’era amb quatre forques,
fèiem cap els bons minyons.
El pare que no volia,
la mare dient de tot,
i l’àvia fent el cap cot
ens donava l’ alegria.
El tabal, noble joguina,
premiava amb la llibertat,
de més vell no n’he trobat
cap joia més feta a mida.
Epitafis
He trobat la porta del temps.
Estic al dia en models de taüts.
Déu vol que torni, pobrissó!
Llogo tres dents en bon estat.
He sortit a fer un mos.
No aturem ni per dinar.
El teatre començarà en breu.
Pregueu per mi, vull un altre cel.
Puc oferir pecats mortals sense I.V.A.
Necessito cavall per lliurar la princesa.
La formiga
11 Abril, 2010 18:10
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La formiga:
1) Mai es pregunta la grandària del gra trobat.
2) Només torna al formiguer si té quelcom per oferir.
3) Viatja en un temps adelerat i productiu.
4) Coneix solament les germanes de la filera.
5) Va tenir el dubte de donar el primer pas.
6) Pensa que treballar és una necessitat imperiosa.
7) Creu que l’home és una gran herba que es mou.
8) Cerca, en la fredor de la casa, la dolçor del rebost.
9) Mai es planteja comprar- se un carretó.
10) Coneix, com ningú, les parts mengívoles.
Dos poemes d'enamorats i deu pensaments divins
08 Abril, 2010 14:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mal d’amor
Massa passes té el carrer,
massa finestres rialleres,
ben enmig de totes elles,
un desig, tot un voler.
No fa més de quatre dies
que l’empaito en fer-se fosc,
ella és marbre, plata i or,
meravella de les fines.
No parlo, no puc parlar,
com tremolen les paraules,
he trobat enmig les baules
un sospir d’encadenat.
Ara porto aquesta flor
agafada al pensament,
no diguis que no la sents,
ella viu amb mal d’amor.
Un manoll
Una mirada perduda,
cor poruc, gran el neguit,
una barca que bramula,
sense goig, tot mar endins.
Assegut, mirant la popa,
un poncell voldrà plorar,
ha deixar la bona mossa
en el port, com vol tornar.
I tot per quatre paraules
posades a contravent,
la noia calla, se sent,
com feixuga, sense ganes.
Passa rogenca la nit,
de llevant en surt la lluna,
el poncell és torna engruna,
el seu obrar tot petit.
Demana al vent marí
porti noves de promesa,
noves ales a la pesca,
a la plaça, vol tornar.
Comprarà, sense pensar,
un manoll de roses roges,
bell amor fa aquestes coses,
no cal dir on han de parar.
Pensaments divins
Déu vol millorar la intel·ligència, haurà de prescindir de l’home.
L’home ve del simi i el seu pare no era el més llest de la colla.
Satanàs, procura no fer servir ciris robats.
Sant Pere ha demanat dutxes per als qui arriben a peu.
Déu ha deixat el cel, no l’ha pogut llogar.
Satanàs ha cessat el ministre del medi.
Judes està penedit, ha donat les trenta monedes a una O.N.G.
Tres àngels canvien espasa de foc per una de làser.
Els àngels seguiran tenint ales, malgrat el preu de les plomes.
Jesús ja ha portat el “curriculum” a tres multinacionals.
Dos poemes de mal drac i deu pensaments educatius
05 Abril, 2010 13:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Maleït drac
Maleït el bon drac,
tot preocupat pel futur,
sense cova ni aixopluc,
tot va ser per la juguesca!
Anava pel carrer ample,
en un barri de Montblanc,
quan va trobar-se plorant
el gran rei d’ aquesta feta:
- La collita ha estat prou magra,
han vingut els lladregots,
amb les forques i l’espasa,
per demanar plata i or!
Quasi em prenen la filla
i, entrant en gran desesper,
he regalat la collita,
les set cabres i tres bes!
No sabia com sortir-se’n
d’ aquest fet atabalat,
tot i pensant enlairar-se,
ha trobat, de sobte, el drac.
La proposta ha estat feta
sense pena ni entrebanc:
-Si assumeixes tu el desfalc,
tindràs cova i hauràs menges!
No cal dir que nostre drac
s’avindrà a la comparsa
i rebrà, per tota paga,
la llança del cavaller.
L’ espectacle
Sóc un drac esguerrat,
asmàtic i somiatruites,
he passat per amples lluites
com a inútil m’han deixat.
Sant Jordi, gran cavaller,
defensor de les dreceres,
de les joves, de les belles,
dels avis amb poca fe,
em duu sense aturar
per un món ple d’aventures,
a mi, em deixa les més dures,
és així: Li plau guanyar!
Em fa anar per les contrades
tot i la por pregonant,
en aplegar malvestat,
puja al cavall de les ganes.
Llavors comença el teatre,
l’espectacle del traïdor,
el cavaller lluitador,
el mal drac i tot el tracte.
Ens passem una diada
entre roses i enrenou,
en aplegar-hi la nit,
tot resulta prou confós.
Pensaments educatius
Procureu acabar el curs amb ferides superficials.
Un mestre plorava, no el deixaven jugar.
El mestre es fa vell, cada cop s'assembla més a un home.
Es recomana no llençar els alumnes a la saviesa.
Se'n riuen de mi, benvinguts al teatre!
M' he descalçat, necessito comptar.
Necessito armilles invisibles amb bon ús.
Tot just entrar a classe, he demanat: "Habeas corpus".
Procureu que els llibres no us xafin.
Si avui no aprenen, penseu que són eterns.