Dos poemes de racó i deu epitafis

13 Abril, 2010 14:03
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

En un racó

 

En un racó del Montsià,

endevino primavera,

una abella viatgera

adelera el seu volar.

És la flor de l’ametller

qui de nou ho anuncia:

No hi ha lloc per la malícia,

se l’emporta el vell hivern!

En un racó del Montsià,

he trobat tot un pastor,

vestia de perdedor,

sense ca, sense ramat.

Ben perduda la mirada,

el semblant prou endolcit,

em parlava de l’occit,

de la dèria de viatjar.

On rauran blanques ovelles

entre alzines que no hi són?

El pastor no té ni son,

tant li abelleix el somiar.

En un racó del Montsià

on és viu el blau del cel,

he posat el meu anhel:

La follia de restar!

 

El tabal

 

Allí, a la sala petita

del casalot principal,

he trobat el gran tabal,

en un racó sense vida.

Les tardes de primavera,

el gran desig infantil:

Emplenar amb sorolls i crits

una sala presonera!

No hi havia altres gojos

en casa tan principal,

com manaven els més grans,

els petitons fent de bojos.

Passades les males hores

de foscúria i de boniors,

a l’era amb quatre forques,

fèiem cap els bons minyons.

El pare que no volia,

la mare dient de tot,

i l’àvia fent el cap cot

ens donava l’ alegria.

El tabal, noble joguina,

premiava amb la llibertat,

de més vell no n’he trobat

cap joia més feta a mida.

 

Epitafis

 

He trobat la porta del temps.

Estic al dia en models de taüts.

Déu vol que torni, pobrissó!

Llogo tres dents en bon estat.

He sortit a fer un mos.

No aturem ni per dinar.

El teatre començarà en breu.

Pregueu per mi, vull un altre cel.

Puc oferir pecats mortals sense I.V.A.

Necessito cavall per lliurar la princesa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: