Dos poemes de poca sort i deu pensaments divins
29 Abril, 2010 21:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quatre amics
Sortosament, el déu marí
no escoltarà aquestes queixes,
les fosques i les tenebres
les ha deixat terra endins.
Tan pobre mariner
vivint enmig la terra,
la mar, ni plora ni pena,
el mira si li convé.
On resten les onades,
les barques dintre el port,
el prec d’anar de cor,
la rauxa, les paraules?
Taverna i ocellots,
on trobaran fortuna?
Ara entra, tota bruna,
la moixaina sense dot.
Mariner de terra endins
entre olives, sent el sol,
en el cel, només veu dol,
en el poble, pocs veïns.
On has deixat el combat,
la nissaga, els embolics?
Fet i fet, són quatre amics,
tres no et veuen, a un li deus:
Negre vi que no has pagat!
El cavall
El cavall de la fortuna
és difícil d’ aturar,
quan arriba, vol anar,
sense pressa, a la pastura.
Es lleva quan vol el sol,
aplega al cap del carrer,
només corre si convé,
és un cavall sense trot.
El cavall de la fortuna
tresca i tresca pels camins,
ensopega amb massa nins,
tots el voldrien muntar.
En sentir el sol de migdia,
cerca l’ombra de la font,
es deleix per beure un glop,
dotze poals en voldria.
El cavall de la fortuna
tot seguit, comença el vol,
s’esvaeix, ens deixa el dol,
posant llàgrimes, una a una.
Pensaments divins
Satanàs ha prohibit la dieta mediterrània.
Déu està valorant els costos d’aigua en un altre diluvi.
Jesús tornarà si li posen dotze diplomàtics.
Jesús necessita quatre sants més per trepitjar raïm.
Satanàs acceptarà un càrrec d’àngel custodi si el jubilen.
Déu no s’equivoca, sol canviar la veritat de lloc.
Déu hauria de començar on no puc arribar.
Tinc problemes de fe, són difícils de vendre.
Déu no vol premis, és tan tímid.