Dos poemes de princesa i deu pensaments educatius
16 Abril, 2010 15:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Gentil princesa
Amb gran pena, passen hores
per les voltes de Montblanc,
el consell reunit, parlant
de la lluita i les derrotes.
És el temible drac
el pitjor dels enemics
ni té enveja ni un amic,
per poder-lo ensarronar.
Menja ovelles, un mardà
una vaca de les seques,
no vol or ni les promeses
ni desitja el benestar.
Ara es queixen els pastors:
Han donat totes les cabres,
les més dolces, les més agres,
les que tenen més lluïssor!
El bon rei desesperat
ha de passar a les poncelles,
totes tendres, totes belles
totes dolces en veritat.
Per ser un gran governant,
posa la seva en el sac,
tot veient, desesperat,
com el concurs ha guanyat.
- Accepta gentil princesa
el manifest del destí,
el pare no ha de patir,
en el cel, seràs la reina!
Pel matí com me la porten,
plens d’ angoixa, els soldats,
amb corda l’han de lligar,
sota l’ ombra, prop les portes.
Sense lluita es lliura al drac,
el més grandiós assassí,
un gegant pudent, mesquí,
tot llardós de tant menjar.
Quan el món semblava gris,
a més fosc del tot tombant,
pel darrere i sense crits,
es presenta cavalcant.
Un escut, llarga la llança,
nova espasa, ample galop,
cavaller valent del tot,
sembla venir de
Una lluita despietada
entre esbufecs i la pols,
tres aterren a l’engròs
tot i finint la batalla.
Sant Jordi com ha guanyat,
la princesa deslliurada,
porta una rosa a la mà
ben vermella, ben galana,
mala cara fa ara el drac,
és un drac d’ anar per casa.
Atemorida
A les portes de Montblanc,
sense joia, amb recança,
una princesa és lliurada
al més ferotge dels dracs.
Aquell drac tan matusser
amic de les hores baixes,
que crema totes les faixes,
tots els arbres, algú be.
Guarnit de fermesa i por,
segella les pors innobles,
fet i fet, és tot un poble
qui tremola, qui no dorm.
La princesa atemorida,
amb trenes de mil colors,
enveja li han les flors,
és tan maca, tan bonica.
Allí rau, encadenada
en un arbre malaltís,
hereva del paradís,
ha de tornar altra vegada.
Mentre pensa, mentre plora,
les hores del seu destí,
sent l’olor del romaní,
singlota, voldria viure.
Ha de venir cavaller,
ha de ser fort com el roure
ha de lluitar, ha de vèncer,
té la força del més noble.
Entre penses i mirades,
va concloent el misteri:
El drac vençut , l’encanteri
de les roses mai emprades!
Pensaments educatius
He fet una classe magistral, ara, li donaré una mà de pintura.
Déu no vol escoles, però els pares l'empaiten.
Penseu quan tarda un home en saber que s'ha perdut.
Tot començar el curs i heus aquí les cataractes.
Els nens són angelets amb boques plenes de dents.
Estirar vint-i-cinc alumnes és per a fer moltes pauses.
Ells ho saben tot, sobretot com amagar- se.
No us calen espases, us faríeu mal en fugir.
Un curs és un riu que, de vegades, s' enfila.
Alumne que repeteix, enemic que no s'allunya.