Dos poemes de racó i deu epitafis
13 Abril, 2010 14:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En un racó
En un racó del Montsià,
endevino primavera,
una abella viatgera
adelera el seu volar.
És la flor de l’ametller
qui de nou ho anuncia:
No hi ha lloc per la malícia,
se l’emporta el vell hivern!
En un racó del Montsià,
he trobat tot un pastor,
vestia de perdedor,
sense ca, sense ramat.
Ben perduda la mirada,
el semblant prou endolcit,
em parlava de l’occit,
de la dèria de viatjar.
On rauran blanques ovelles
entre alzines que no hi són?
El pastor no té ni son,
tant li abelleix el somiar.
En un racó del Montsià
on és viu el blau del cel,
he posat el meu anhel:
La follia de restar!
El tabal
Allí, a la sala petita
del casalot principal,
he trobat el gran tabal,
en un racó sense vida.
Les tardes de primavera,
el gran desig infantil:
Emplenar amb sorolls i crits
una sala presonera!
No hi havia altres gojos
en casa tan principal,
com manaven els més grans,
els petitons fent de bojos.
Passades les males hores
de foscúria i de boniors,
a l’era amb quatre forques,
fèiem cap els bons minyons.
El pare que no volia,
la mare dient de tot,
i l’àvia fent el cap cot
ens donava l’ alegria.
El tabal, noble joguina,
premiava amb la llibertat,
de més vell no n’he trobat
cap joia més feta a mida.
Epitafis
He trobat la porta del temps.
Estic al dia en models de taüts.
Déu vol que torni, pobrissó!
Llogo tres dents en bon estat.
He sortit a fer un mos.
No aturem ni per dinar.
El teatre començarà en breu.
Pregueu per mi, vull un altre cel.
Puc oferir pecats mortals sense I.V.A.
Necessito cavall per lliurar la princesa.