Dos poemes de mèu i deu pensaments educatius
27 Abril, 2010 14:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El seu mèu
Consirós, mig pentinat,
amb les orelles tibades,
assegut, sense rialles,
decebut, he vist el gat.
Una llarga matinada
en el poble mariner,
poca gent a la teulada,
espaiós el blanc carrer.
Una mixina gelosa
li porta dies eixuts,
ell vola per les estrelles,
ella li diu: No has vingut!
La lluna posa en un cove,
el desig de l’estimar,
nostre gat no ho sap trobar,
corre i miola de vegades.
Volia portar a la veu
el més dolç de tots els sons,
les ganes mireu, hi són,
però passen i el seu mèu
es queda sense tresor.
El vailet
Aplega febrer, el fred,
un pensament de miol,
ara toca festejar,
estimar de sol a sol.
Nostre gat deixa la casa,
el racó de la gran llar,
cal anar-hi al combat,
cal guanyar l’amistançada.
Una teulada, un carrer,
una nit de lluna plena,
massa fresca a la serena,
massa amor enmig l’hivern.
Nostre gat poc venturer
vol tornar- se’n al seu món,
una finestra, un cartró,
vetllada tan encisera.
Entre mèus i queixalades
passa l’hora del festeig,
podríem dir: El bateig
ha estat per les murades!
Darrere d’un negre gat,
al davant de qui l’empaita,
ha fet carrera de guaita,
aplegant a mitja part.
Ara, se’l mira la lluna,
vella estrella sorneguera,
el vailet de quatre potes
tremola, plora i esgüella.
Pensaments educatius
Ells, possiblement, no acabaran els seus estudis, jo tampoc.
No patiu, ells ja preguen per a què no vingueu.
El saber dóna gana, noteu que no és bo fer patir.
Tinc tants alumnes perquè no saben on anar.
Els pares tenen fills, no els demaneu gaire cosa més.
A la tercera pregunta nècia, obro les portes de l'infern.
Estava fent el pallasso i tres s'han adormit.
Ho diu el savi: Només tres!
Sempre fa més vent on més m'escolten.
El mestre es va morir, havia perdut la gana.