Dos poemes sense ganes i deu epitafis

24 Abril, 2010 18:19
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Pel matí

 

Pare, sense joguina,

només guanyarà la son,

els garlaires que no hi són,

una llança de les primes.

Pare, sense caler,

passen hores i fortuna,

tebi sol i mitja lluna

a les tornes d’un mai més.

Pare, sense somiar,

com passen les hores dolces,

les gandules a mig pas,

entre punxes i les roses.

Pare, com vull anar,

a trobar-me amb el jardí,

una abella vol picar,

vol fiblar- me perquè sí.

Pare, estic cansat,

d’una vida desplaent,

per les nits escolto el vent,

pel matí no vull anar.

 

Avui sí

 

Avui sí, l’ estimo tant

com la mel vol a l’abella,

com el clos va a la parpella,

per poder-la ensarronar.

Avui sí, sóc el servent

de les hores venturoses,

entre lliris hi ha les roses,

entre joia, un raig de gent.

Avui sí, t’estimo tant

com un núvol a la pluja,

com un porc la seva truja,

com un pou el seu poal.

Avui sí, t’estimo tant,

és tan gran ma gosadia

que les reixes trencaria,

obriria el teu tancat.

 

Epitafis

 

No us penseu que tinc la solució.

Accepto les vostres disculpes.

Si us plau, llegiu-me l’horòscop.

Estic en període de proves.

Necessito company per jugar al guinyot.

La dona és la que fa més bona cara.

Digueu-li a la dona que no he trobat les flors.

Podràs avorrir-te sense pagar.

He mort per una bona causa, em va atropellar un avió.

Senyor metge: Veu com no eren manies! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs