Dos poemes somiatruites i deu pensaments divins

20 Febrer, 2010 16:18
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Mireu

 

Mireu com em surt,

sense suc ni brou,

un sospir de bou,

un vestit de cuc.

Mireu com em dol

una terra ferma,

un sol que enlluerna

el pobre consol.

Mireu com em fa

un hivern ferotge,

el so del rellotge,

la mel que se’ n va.

Mireu com em cal

escriure un poema

sense gens de pena,

sense por ni mal.

Mireu com em veig,

al mirall del sostre,

vestit de mediocre,

amb els ulls de peix.

Mireu per mirar

la dèria dels nostres,

escrivim a voltes,

no podem cridar.

 

La terra

 

La terra cruspeix

la meitat dels sants,

els bons parroquians,

els homes de fe.

La terra gaudeix

del perill de l’ ombra,

de l’ home que torna

al cap del carrer.

La terra se’ n va

a dalt la carena

amb cara de pena,

voldria tornar.

La terra menteix

quan parla de guerra,

mai guanya a la serra

té massa deler.

La terra abraona

el servent fidel,

la nina bufona,

el darrer pagès.

La terra m’ escolta

sense gens de seny,

és tota revolta,

callada, sofreix.

La terra em dirà:

Bandit, poca- solta!,

farà mitja volta,

després morirà.

 

Pensaments divins 

 

Al cel, no accepten models de talles petites.

Canvio dimoni perfeccionista per no poder atendre.

El millor del cel és que mai trobes l’ Amo.

Hi ha problemes de protocol, Jesús només era mestre.

La Verge està provant d’introduir la corbata.

Sant Miquel estudia escacs per si torna la guerra.

No em puc salvar, tinc vertigen.

Tinc cinc pecats repetits, on els puc canviar?

Jesús ha demanat calefacció en totes les esglésies.

Satanàs no porta cotxe, no li queden punts. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs