Dos poemes del demà i deu epitafis

26 Febrer, 2010 16:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Demà

 

Segurament demà,

llevat nou dia,

tot serà tou,

sortosament estrany.

Ningú dirà:

Estimo les cadenes,

em porten més enllà

d’on viuen els gegants!

Segurament demà,

hi haurà nous encanteris

retornaran dimonis,

el riure esdevindrà.

Ningú dirà:

La vida és tot infern,

no vull romandre esclau

d’un amo amb un desert!

Llavors: sospirs i melangia,

de nou, decandiran,

l’heroi, ves quina gràcia,

es perd, no sap anar.

Escolta el vent,

plora per la tronada,

recull, ensems,

uns somnis matussers.

No estic aquí,

mira com passa l’ombra

escriu la meva història:

Només em queda el fred!

 

Qui estima

 

Qui estima, en veritat,

veurà créixer son deler,

el saber, el no saber,

el patir, per no oblidar.

Qui estima, sentirà

la grandària de carrer,

el anar sense poder,

el callar en arribar.

Qui estima ha de voler,

prendre alçària per volar,

sense por, sense trobar

la feblesa del parar.

Qui estima ha d’arribar

més o menys a l’infinit,

ha de cloure, ha de finir

per a néixer en el tornar.

 

Epitafis 

 

Si us plau, amb mim.

He aconseguit treure’m deu anys.

Necessito llet enriquida amb calci.

Digueu-li al metge que el trobo a faltar.

Engega el cotxe que surto corrents!

Encara no m’han donat l’ alta.

Fa dies que no acluco els ulls.

Necessito vi i una esponja.

Estan a punt de retirar-me el carnet de conduir.

Us dono permís per posar-me: Absent!  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: