Dos poemes menjats i deu epitafis
14 Febrer, 2010 18:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No menjant
Com la panxa ara cansa,
com aplega el negre vi,
ho he dir: No vull patir!,
tot seguit, vaig cap a casa.
Amanida d’albergínia,
bona dona posa al plat,
hauria de fer bondat,
però la menja ho estripa.
Camallarg i afamat
abandono el caliu,
a la llar, és tou el niu
he de fugir per menjar.
Arribo a la taverna,
demano truita amb tres ous,
botifarres, canelons
i pastissets per la festa.
Llavors, com torno a la casa
del dejuni per sopar,
la dona ho deixa anar:
No menjant, fas bona cara!
Ni menja
Apropeu-me un plat de sopa,
eixerida, amb un ou,
digueu-li a la panxa: Prou!,
veureu com es posa tova.
Tan plena de melangies
que li porta el negre cap,
el metge ho ha manat:
Només fruita i amanides!
Ai, capvespres d’un febrer
que volen sense esperança,
només queda la recança
d’un estat prou mentider!
Vull salsitxes, llonganissa,
xoriço, un entrecot,
un vi que es diu merlot,
descordar-me la camisa!
Però la vida m’empeny
per dreceres i averanys:
Has de menjar poca carn,
beure aigua i fer via!
Llavors, m’aixeco, renego,
surto de casa corrents,
la fortuna ja la tens:
No menjar a canvi de vida!
Epitafis
Noto que vaig perdent la memòria.
Algú, em pot donar corda al rellotge?
Zona tractada amb fungicides.
Ara, resulta que no m’havia d’operar.
Li asseguro que tinc hipotensió.
Només estic experimentant.
No vull més ciris al pastís.
Aquestes flors les tenia el veí de la dreta.
Aniria al cel, però fa fred.
Encara tinc pessigolles.