Dos poemes somiatruites i deu pensaments divins
20 Febrer, 2010 16:18
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mireu
Mireu com em surt,
sense suc ni brou,
un sospir de bou,
un vestit de cuc.
Mireu com em dol
una terra ferma,
un sol que enlluerna
el pobre consol.
Mireu com em fa
un hivern ferotge,
el so del rellotge,
la mel que se’ n va.
Mireu com em cal
escriure un poema
sense gens de pena,
sense por ni mal.
Mireu com em veig,
al mirall del sostre,
vestit de mediocre,
amb els ulls de peix.
Mireu per mirar
la dèria dels nostres,
escrivim a voltes,
no podem cridar.
La terra
La terra cruspeix
la meitat dels sants,
els bons parroquians,
els homes de fe.
La terra gaudeix
del perill de l’ ombra,
de l’ home que torna
al cap del carrer.
La terra se’ n va
a dalt la carena
amb cara de pena,
voldria tornar.
La terra menteix
quan parla de guerra,
mai guanya a la serra
té massa deler.
La terra abraona
el servent fidel,
la nina bufona,
el darrer pagès.
La terra m’ escolta
sense gens de seny,
és tota revolta,
callada, sofreix.
La terra em dirà:
Bandit, poca- solta!,
farà mitja volta,
després morirà.
Pensaments divins
Al cel, no accepten models de talles petites.
Canvio dimoni perfeccionista per no poder atendre.
El millor del cel és que mai trobes l’ Amo.
Hi ha problemes de protocol, Jesús només era mestre.
La Verge està provant d’introduir la corbata.
Sant Miquel estudia escacs per si torna la guerra.
No em puc salvar, tinc vertigen.
Tinc cinc pecats repetits, on els puc canviar?
Jesús ha demanat calefacció en totes les esglésies.
Satanàs no porta cotxe, no li queden punts.