Dos poemes del demà i deu epitafis
26 Febrer, 2010 16:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Demà
Segurament demà,
llevat nou dia,
tot serà tou,
sortosament estrany.
Ningú dirà:
Estimo les cadenes,
em porten més enllà
d’on viuen els gegants!
Segurament demà,
hi haurà nous encanteris
retornaran dimonis,
el riure esdevindrà.
Ningú dirà:
La vida és tot infern,
no vull romandre esclau
d’un amo amb un desert!
Llavors: sospirs i melangia,
de nou, decandiran,
l’heroi, ves quina gràcia,
es perd, no sap anar.
Escolta el vent,
plora per la tronada,
recull, ensems,
uns somnis matussers.
No estic aquí,
mira com passa l’ombra
escriu la meva història:
Només em queda el fred!
Qui estima
Qui estima, en veritat,
veurà créixer son deler,
el saber, el no saber,
el patir, per no oblidar.
Qui estima, sentirà
la grandària de carrer,
el anar sense poder,
el callar en arribar.
Qui estima ha de voler,
prendre alçària per volar,
sense por, sense trobar
la feblesa del parar.
Qui estima ha d’arribar
més o menys a l’infinit,
ha de cloure, ha de finir
per a néixer en el tornar.
Epitafis
Si us plau, amb mim.
He aconseguit treure’m deu anys.
Necessito llet enriquida amb calci.
Digueu-li al metge que el trobo a faltar.
Engega el cotxe que surto corrents!
Encara no m’han donat l’ alta.
Fa dies que no acluco els ulls.
Necessito vi i una esponja.
Estan a punt de retirar-me el carnet de conduir.
Us dono permís per posar-me: Absent!