Dos poemes de muntanya i deu pensaments educatius
17 Febrer, 2010 14:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A la muntanya
Allí, a la muntanya,
mireu-me bé,
passejo, crido,
somio també.
Ni tinc queviures
per fer pecats,
visc sense fressa,
faig de criat.
Allí, a la muntanya,
sense enrenou,
ve el capvespre
no porta sou.
No tinc ni presses,
ves quina sort,
ni espill ni armari,
només cançons.
Allí, a la muntanya
parlo amb el sol,
calla la lluna,
té tanta por!
Muntanya
Muntanya airosa,
barret al cim,
la blanca neu
el núvol prim.
Muntanya pobra
sense aviram,
la cabra sola,
desfet brancam.
Muntanya esquerpa
els dies muts,
les nits tan fredes
tot aixopluc.
Sense poncelles,
pobre neguit,
cabana fosca
sense mosquit.
Muntanya ufana,
tot paradís,
sentir-me sol
enmig cabrits.
Muntanya bella
sense crostam,
nua de cella
tot encenall.
Allí, esguarda
el vent i el fred,
la llar petita,
ample l’ hivern.
Muntanya jove
sense casar,
estàs ben sola,
vols festejar?
Posa’t de pressa
verd el vestit,
s’acosta el sol,
és bon partit!
Pensaments educatius
No féssiu tard, és tan bonic veure el camp abans de la batalla.
He tingut un somni: El timbre de sortida s'havia amagat.
Cap alumne és enemic, li seria més fàcil trair-vos.
Una classe és una batalla, procureu que no sigui avorrida.
Els alumnes són innocents, no solen passar de la trentena.
He discutit amb un pare, els dos hi érem d' acord.
Els alumnes m'agraden, n'hi ha de tots els gustos.
Vaig a l'escola, tots saben que no he madurat prou.
Estic content, tots els alumnes diuen que estan tips.
Tinc problemes, ningú se' ls vol emportar a casa.