Dos poemes de setembre i deu pensaments educatius

08 Setembre, 2008 12:59
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Setembre

 

Per dalt les teulades,

de la casa gran,

s'obiren albades

de vila i de camp.

Pels carrers estrets

i pels solejats,

ja passen les hores

d'un estiu cansat.

Cansat de la força

d'un sol enfadat

que recou les teules,

els arbres fa grans.

Setembre ja passa

amb gust de vi nou,

engeguen els estris

pagesos de cor.

Són ells els guerrers

d'un poble que dorm

amb dèries de ser

altre poble fort.

Setembre ja passa

i porta a la veu

un aire de festa,

un aire d'hereu.

Hereu d'una joia

de saber-se grat

volent tornar a néixer

més enamorat.

Retornen els fills

i d'altres se'n van,

és la mare vila

amb els braços llargs.

Setembre ja porta

pressa i vanitats,

un cove amb projectes

que es perden al cap.

Ens recull, amable,

la casa i el camp,

uns arbres se'n riuen,

altres es desfan.

Per dalt les teulades

de la casa gran,

passegen colomes

i miren i van.

El dia traspassa

els secrets guardats,

escriu a les places

els somnis d'infants.

El dia desmunta

els castells formats

i, ensenyant, ensenya

que res hi ha tan clar.

Arriba el capvespre,

com neixen els camps

i les gents recullen

tot allò sembrat.

Setembre ja passa

i deixa, al seu pas,

un poble que pensa,

estima i es plany.

 

Per la tarda

 

Per la tarda, quan tornaven

les angúnies al seu lloc,

ell restava entre homes,

homes que somien tardors.

Una passa, altra passa,

en el revolt, entrebancs,

una feina mal pagada,

a la nit, els encenalls.

Vora el foc, que ara bramula,

amb branques d'oliverar,

una cigarreta encesa,

un somrís mig amagat.

Un pensament ja s'envola,

com trascola pels terrats,

avui troba, tota oberta,

la finestra on hi ha pau.

Una pinta es passeja

per un cos ros i tibat,

aleshores, el cap pensa:

on pot trobar l'estimat?

La fosca, que tot ho emplena,

ha deixat buit un badall

per on refila una veu

tan dolça com el mirar.

Una carta ara s'obre,

amb un escrit dissortat,

va farcit de mil promeses

que l'estimar han oblidar.

 

Pensaments educatius

 

Entreu a classe, els braus els fan al passadís.

Tinc sort de no escoltar, puc parlar sense raó.

Ahir vaig ensenyar, avui ho he de desmentir.

Tants anys i encara he de respirar.

Si us escolta un de cada deu, quasi ho heu aconseguit.

No els digueu massa coses, poden arribar a tenir febre.

Ni us cal penedir per no sortir del dubte.

El millor d'anar al col·legi és si el temps es queda al carrer.

Fet i fet, una hora dóna per lluitar i perdre.

Traieu-vos el son de les orelles i encomaneu-lo als alumnes.

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'amant i deu epitafis

05 Setembre, 2008 15:01
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Catifes

 

Com les gotes,

que m'esbrinen

aquell buit

de soledat,

esdevenen,

quan les miro,

una dolça

humanitat.

Les membranes,

de les cambres,

en tendresa

s'han trucat,

ara et miro

i sospiro

mentre dansa

el nou llevant.

Mans joioses

que la vida,

al contacte,

m'heu tornat,

no fugiu

mentre plora

la fonteta

sota el faig.

Tebi sol

que enlluerna,

es fa groc,

pujol enllà

mentre pinta,

molt daurades,

velles fulles

que, tombant,

fan catifes

on reposen,

on s'estimen

els amants.

Dolça dona

que, en silenci,

vas perdent

la llibertat

en els somnis

que les fulles,

mentre cauen,

t'han deixat.

Fruits d'amor,

enmig d'un bosc,

prop la plana,

lluny ciutat,

no hi ha hores

que gaudeixin

d'aquest temps

encarenat,

i sols l'aire

farà moure

la catifa

dels amants.

 

Quan la mà

 

Quan la mà, acarona altra mà,

que estarà més nerviosa o més freda,

un follet somriu més enllà

d'on arriba la nostra saviesa.

El més negre dels núvols desfà,

tot ferit per la joia i enveja,

el transport que volia vessar,

esbandit per l'amor i la fressa.

El més greu huracà amainarà,

retrobant-se amb la frisa més fresca,

com oneja els cabells dels amants

sota un sol que s'allunya i engresca.

Ja l'ocell es llueix i refila,

ja la flor com s'adorm i somia,

del vell arbre, una gema li esclata

i la vall es vesteix d'escarlata.

 

Epitafis

 

Trobo que fas cara de sorprès.

Estic a punt d'acomiadar-me.

Seré breu: Adéu!

Ara, que tenia temps, l'he perdut.

Cerco advocat barat per a Judici Final.

Ara, tinc la tensió baixa.

La dona diu: No anem enlloc!

Gràcies per la visita!

Un moment, apago la ràdio.

Si us plau, torneu demà.

 

 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de tinença i deu pensaments divins

03 Setembre, 2008 14:40
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Tinc

 

Tinc, del fanal, la pena,

del rellotge, el so

i, del temps, l'oblit.

Com mandrejo avui

perquè el foc m'ofega,

a pesar de tot,

no sóc fruit d'estiu.

Com déu petitó,

sec dalt la carena,

tot deixant passar

els dies, les nits.

I per no fer buit,

en aquesta empresa,

empleno les penses

amb poms de desigs.

 

Com pots romandre?

 

Tinc les butxaques buides

de diners, d'aventures,

de lluites, de pregàries

de desitjos i volers.

La camisa que vesteix,

no és camisa, és parrac

i l'orla del pensament

és orla d'un ignorant.

Com pots romandre, noia,

satisfeta al meu costat,

si només tinc per victòria

el no haver fet gaire mal?

Altres tenen, dolça fada,

més coses damunt la mà,

no marxis si tu no vols,

avui i ara és aviat.

 

Pensaments divins

 

El cap aniria al cel, però el cos no el deixa anar.

No entreu al cel al vespre, fan processó.

Aquella dona em va portar al cel, però s'havia deixat les claus.

La vida acaba, en fugir esperitat.

Déu no juga als escacs, li dol quedar-se sense torres.

Déu no va al cinema, perdia visió.

Déu està repassant-se tot el verb: crear.

Déu no em matarà, li ha manat al temps.

La Verge és al cel, han canviat les cortines.

Jesús odia els mots encreuats.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de somni i deu pensaments educatius

01 Setembre, 2008 20:22
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Somio

 

Somio que mai més

veuré la freda imatge

d'aquell que no fa res

quan torna d'un viatge

on tot ho va posar

a la inquieta sort,

ja no li resta res

més que tristor de cor.

No pensis ja mai més

en veus somiadores,

cadascú és com és

i com li van les coses.

Avui, en despertar,

allargant molt les cames,

diré: Potser demà,

en tindré moltes ganes.

 

Surt més cofoi

 

Sí, surt més cofoi,

em pren les orelles,

deixant-me, suau,

enmig de les terres.

Sí, em fa amanyacs,

em daura la pell,

escalfa el clatell,

el silenci gran.

Sí, treu de les branques

el tancat floral,

escura, allà dalt,

les restes del fred.

Sí, reviu serrats,

la plana i la fou

i fa sorgir, d'ou,

el secret guardat.

Sí, s'allunya un xic,

fa créixer el nou dia,

com corre i enfila

pujol eixerit.

Sí, com adorm la gent

i remou i aixeca

els somnis de tots:

És la primavera!

 

Pensaments educatius

 

Deixeu els pares treballar, ja han patit prou.

Penseu que guardem el millor tresor de la ciutat.

No és el cel, però, almenys, et deixen cridar.

Massa paraules només porten el son.

Tot i aprenent poc, no va perdre la salut.

Desitjo ser un ordinador, com a molt, tindré quatre alumnes.

Els alumnes bons van sols, els dolents també.

Millor seria que, en acabar la classe, tinguéssim alguna cosa.

Tenia la raó, però no la vaig poder agafar.

Els alumnes us estimen, sobretot quan no hi sou. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2