Dos poemes valents i deu pensaments educatius
28 Setembre, 2008 17:18
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sóc dolent
Ara callo i, sense pressa,
vaig tombant gerra i cistell,
al capdavall és un vell,
ha perdut tota fermesa.
Sóc dolent, em diu la noia,
perquè ignora la raó:
A resultes de ser bo,
no hi ha guanys, ni or ni joia.
Cal anar per la vall fosca
amb dèria de ser el valent,
el vestir-se d'innocent
és perdre la guerra grossa.
Cal empènyer amb molta força,
trepitjar els més babaus
perquè, per a fer les paus,
sempre hi ha una hora dolça.
Pica fort, no et distreguis,
que, amb els plors escadussers,
trobaràs allò permès,
és possible que no perdis.
I no oblides, és la guerra
i, si no saps conquerir,
un altre et farà patir,
tu perdràs tota la cresta.
Si no tinc massa pressa
Carrer amunt, porto fermesa,
esperança en el mirar,
vaig ansiós, el cor batega,
els ulls topen els portals.
No és maca ni ben plantada
ni li escauen els brodats,
ella és bruna, entremaliada,
té un llum en el mirar.
És la primera germana
que s' hauria de casar,
a casa en queden quatre
i ningú l'ha festejat.
El pare, que pot ser sogre,
està més que disposat,
ara, em faré rondinaire
tot i cercant l'entrellat.
Posarà damunt la taula
una casa amb un hortet
i, si no tinc massa pressa,
mobiliari i parament.
Pensaments educatius
Trenta déus no caben en una aula.
Tinc alumnes espavilats: dotze anys i només volen trepitjar tecles.
Procureu fer-los viatjar, sense caure, per dintre el cap.
Em costa fer entrar, amb metodologia, vint alumnes dintre el llibre.
Millor mestre era Jesús i vèieu com va acabar.
Un curs és una travessia pel desert de la indiferència.
No patiu per vosaltres, sempre hi ha qui us compadeix.
Avui només he aconseguit embrutar un altre full.
Els nois han de ser competents, però amb molta mesura.
Si us preocupa el resultat, procureu canviar-lo.