Dos poemes de tinença i deu pensaments divins
03 Setembre, 2008 14:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tinc
Tinc, del fanal, la pena,
del rellotge, el so
i, del temps, l'oblit.
Com mandrejo avui
perquè el foc m'ofega,
a pesar de tot,
no sóc fruit d'estiu.
Com déu petitó,
sec dalt la carena,
tot deixant passar
els dies, les nits.
I per no fer buit,
en aquesta empresa,
empleno les penses
amb poms de desigs.
Com pots romandre?
Tinc les butxaques buides
de diners, d'aventures,
de lluites, de pregàries
de desitjos i volers.
La camisa que vesteix,
no és camisa, és parrac
i l'orla del pensament
és orla d'un ignorant.
Com pots romandre, noia,
satisfeta al meu costat,
si només tinc per victòria
el no haver fet gaire mal?
Altres tenen, dolça fada,
més coses damunt la mà,
no marxis si tu no vols,
avui i ara és aviat.
Pensaments divins
El cap aniria al cel, però el cos no el deixa anar.
No entreu al cel al vespre, fan processó.
Aquella dona em va portar al cel, però s'havia deixat les claus.
La vida acaba, en fugir esperitat.
Déu no juga als escacs, li dol quedar-se sense torres.
Déu no va al cinema, perdia visió.
Déu està repassant-se tot el verb: crear.
Déu no em matarà, li ha manat al temps.
La Verge és al cel, han canviat les cortines.
Jesús odia els mots encreuats.