Dos poemes de fugida i deu pensaments divins
23 Setembre, 2008 13:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quan t'allunyes
I de passes mal comptades,
porto un cove molt sencer,
les paraules a una banda
amb les dèries i els volers.
A l'estiu, les matinades,
a l'hivern, les nits de fred,
quan tu passes, unes ganes,
quan t'allunyes, un desert.
L'amor fuig
Quan el cor esquerp, es torna agre,
és un ensurt sentir-la lluny,
sota els meus peus, em gela el marbre,
arreu, es fonen els aldarulls.
Llavors em trobo brut i captaire
perquè amor fuig carrer avall
i, mentre passo pels encenalls,
em faig poruc i rondinaire.
Per no dir mai aquelles paraules
que tu gaudies d'escoltar tant,
ara, te'n vas al poble gran
mentre jo ploro hores passades.
En un neguit de cops ferotges
que tu escoltaves enmig badalls
vaig emplenar tot de batalls
els carrerons del nostre poble.
Quants somnis llargs, enmig les branques,
van anar a dormir vora del foc
entre unes cases més que cansades
de solituds i de buidors.
Per no dir mai aquelles paraules
que hom escriu per les parets,
ara segueixo en un desert
arran les runes i les muntanyes.
I tu dorms, ara, vora la mar
en un llit fosc de blanca escuma
i jo em queixo com cada una
de les tardors quan jeu el sol.
Pensaments divins
Déu no va de creuer, comptar ones el mareja.
Satanàs vol reestructurar l'infern, ha d'acomiadar pecadors.
Déu no s'avorreix, té massa miracles per fer.
Si el petroli no baixa, Satanàs tornarà a cremar cues de ruc.
Déu no acaba d'encertar amb la mesura de l'univers.
Vull anar al cel, però tinc problemes amb el Pare Nostre.
Déu em posa deures, tot i sabent que no els resoldré.
Jesús ha reconvertit la fusteria, ara només encola.
Déu és el meu senyor, algú no té amo?
Déu no aprén a jugar, li falta el temps.