Dos poemes de tinença i deu pensaments divins

03 Setembre, 2008 14:40
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Tinc

 

Tinc, del fanal, la pena,

del rellotge, el so

i, del temps, l'oblit.

Com mandrejo avui

perquè el foc m'ofega,

a pesar de tot,

no sóc fruit d'estiu.

Com déu petitó,

sec dalt la carena,

tot deixant passar

els dies, les nits.

I per no fer buit,

en aquesta empresa,

empleno les penses

amb poms de desigs.

 

Com pots romandre?

 

Tinc les butxaques buides

de diners, d'aventures,

de lluites, de pregàries

de desitjos i volers.

La camisa que vesteix,

no és camisa, és parrac

i l'orla del pensament

és orla d'un ignorant.

Com pots romandre, noia,

satisfeta al meu costat,

si només tinc per victòria

el no haver fet gaire mal?

Altres tenen, dolça fada,

més coses damunt la mà,

no marxis si tu no vols,

avui i ara és aviat.

 

Pensaments divins

 

El cap aniria al cel, però el cos no el deixa anar.

No entreu al cel al vespre, fan processó.

Aquella dona em va portar al cel, però s'havia deixat les claus.

La vida acaba, en fugir esperitat.

Déu no juga als escacs, li dol quedar-se sense torres.

Déu no va al cinema, perdia visió.

Déu està repassant-se tot el verb: crear.

Déu no em matarà, li ha manat al temps.

La Verge és al cel, han canviat les cortines.

Jesús odia els mots encreuats.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs