Dos poemes de somni i deu pensaments educatius
01 Setembre, 2008 20:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Somio
Somio que mai més
veuré la freda imatge
d'aquell que no fa res
quan torna d'un viatge
on tot ho va posar
a la inquieta sort,
ja no li resta res
més que tristor de cor.
No pensis ja mai més
en veus somiadores,
cadascú és com és
i com li van les coses.
Avui, en despertar,
allargant molt les cames,
diré: Potser demà,
en tindré moltes ganes.
Surt més cofoi
Sí, surt més cofoi,
em pren les orelles,
deixant-me, suau,
enmig de les terres.
Sí, em fa amanyacs,
em daura la pell,
escalfa el clatell,
el silenci gran.
Sí, treu de les branques
el tancat floral,
escura, allà dalt,
les restes del fred.
Sí, reviu serrats,
la plana i la fou
i fa sorgir, d'ou,
el secret guardat.
Sí, s'allunya un xic,
fa créixer el nou dia,
com corre i enfila
pujol eixerit.
Sí, com adorm la gent
i remou i aixeca
els somnis de tots:
És la primavera!
Pensaments educatius
Deixeu els pares treballar, ja han patit prou.
Penseu que guardem el millor tresor de la ciutat.
No és el cel, però, almenys, et deixen cridar.
Massa paraules només porten el son.
Tot i aprenent poc, no va perdre la salut.
Desitjo ser un ordinador, com a molt, tindré quatre alumnes.
Els alumnes bons van sols, els dolents també.
Millor seria que, en acabar la classe, tinguéssim alguna cosa.
Tenia la raó, però no la vaig poder agafar.
Els alumnes us estimen, sobretot quan no hi sou.