Dos poemes perdedors i deu epitafis

12 Setembre, 2008 09:03
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Sobre meu

 

Sobre meu, l'entorn de la carn

m'arrossega per topants estèrils,

una lluita s'emporta el més gran

per deixar-me abatut i misèrrim.

Porta l'ull un nou estendard

per saber-me les coses més nobles,

vol girar-me en home sensat

i, per tot, li sobren les formes.

En metall i paper, m'he tornat,

empaitant les coses més toves,

sóc, com diuen, un xic esgarriat

i fidel a les modes més noves.

Dintre meu, trobareu, si és de grat,

un antic i vetust somiador,

un garlaire de contes de drac,

un etern i confós perdedor.

 

Sóc aquí

 

Sóc aquí com retall d'un paper

que ha tocat la foscor de la nit,

ara es lleva eixut, eixerit

amb les ganes d'ocell tafaner.

Per mirar la llum de la plana

d'aquest poble que es lleva i es mou,

amb uns homes que lluiten pel sou

que ara sembla petit i amb desgana.

Trobaran els herois, els diumenges,

una plaça que s'omple de sol

per parlar del patir i del consol,

dels treballs, del lluitar i les enveges.

D'aquest poble que va, tot cansat,

després d'intentar cent empreses,

prou vençut de somiar i de promeses,

ara es mostra prudent i callat.

 

Epitafis

 

Encara em tremolen les cames.

Ara, us donaré el mòbil.

Què vols?

Teniu deu minuts per protestar.

M'he quedat amb la cara del metge.

Només he entrat a arreglar papers.

Cerco cervell per pensar el que dic.

Tinc un dubte, quan vindràs per resoldre'l?

De fet, no sé on sóc.

Estic endreçant els pensaments.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs