Dos poemes de setembre i deu pensaments educatius
08 Setembre, 2008 12:59
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Setembre
Per dalt les teulades,
de la casa gran,
s'obiren albades
de vila i de camp.
Pels carrers estrets
i pels solejats,
ja passen les hores
d'un estiu cansat.
Cansat de la força
d'un sol enfadat
que recou les teules,
els arbres fa grans.
Setembre ja passa
amb gust de vi nou,
engeguen els estris
pagesos de cor.
Són ells els guerrers
d'un poble que dorm
amb dèries de ser
altre poble fort.
Setembre ja passa
i porta a la veu
un aire de festa,
un aire d'hereu.
Hereu d'una joia
de saber-se grat
volent tornar a néixer
més enamorat.
Retornen els fills
i d'altres se'n van,
és la mare vila
amb els braços llargs.
Setembre ja porta
pressa i vanitats,
un cove amb projectes
que es perden al cap.
Ens recull, amable,
la casa i el camp,
uns arbres se'n riuen,
altres es desfan.
Per dalt les teulades
de la casa gran,
passegen colomes
i miren i van.
El dia traspassa
els secrets guardats,
escriu a les places
els somnis d'infants.
El dia desmunta
els castells formats
i, ensenyant, ensenya
que res hi ha tan clar.
Arriba el capvespre,
com neixen els camps
i les gents recullen
tot allò sembrat.
Setembre ja passa
i deixa, al seu pas,
un poble que pensa,
estima i es plany.
Per la tarda
Per la tarda, quan tornaven
les angúnies al seu lloc,
ell restava entre homes,
homes que somien tardors.
Una passa, altra passa,
en el revolt, entrebancs,
una feina mal pagada,
a la nit, els encenalls.
Vora el foc, que ara bramula,
amb branques d'oliverar,
una cigarreta encesa,
un somrís mig amagat.
Un pensament ja s'envola,
com trascola pels terrats,
avui troba, tota oberta,
la finestra on hi ha pau.
Una pinta es passeja
per un cos ros i tibat,
aleshores, el cap pensa:
on pot trobar l'estimat?
La fosca, que tot ho emplena,
ha deixat buit un badall
per on refila una veu
tan dolça com el mirar.
Una carta ara s'obre,
amb un escrit dissortat,
va farcit de mil promeses
que l'estimar han oblidar.
Pensaments educatius
Entreu a classe, els braus els fan al passadís.
Tinc sort de no escoltar, puc parlar sense raó.
Ahir vaig ensenyar, avui ho he de desmentir.
Tants anys i encara he de respirar.
Si us escolta un de cada deu, quasi ho heu aconseguit.
No els digueu massa coses, poden arribar a tenir febre.
Ni us cal penedir per no sortir del dubte.
El millor d'anar al col·legi és si el temps es queda al carrer.
Fet i fet, una hora dóna per lluitar i perdre.
Traieu-vos el son de les orelles i encomaneu-lo als alumnes.