Dos poemes d'amant i deu epitafis
05 Setembre, 2008 15:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Catifes
Com les gotes,
que m'esbrinen
aquell buit
de soledat,
esdevenen,
quan les miro,
una dolça
humanitat.
Les membranes,
de les cambres,
en tendresa
s'han trucat,
ara et miro
i sospiro
mentre dansa
el nou llevant.
Mans joioses
que la vida,
al contacte,
m'heu tornat,
no fugiu
mentre plora
la fonteta
sota el faig.
Tebi sol
que enlluerna,
es fa groc,
pujol enllà
mentre pinta,
molt daurades,
velles fulles
que, tombant,
fan catifes
on reposen,
on s'estimen
els amants.
Dolça dona
que, en silenci,
vas perdent
la llibertat
en els somnis
que les fulles,
mentre cauen,
t'han deixat.
Fruits d'amor,
enmig d'un bosc,
prop la plana,
lluny ciutat,
no hi ha hores
que gaudeixin
d'aquest temps
encarenat,
i sols l'aire
farà moure
la catifa
dels amants.
Quan la mà
Quan la mà, acarona altra mà,
que estarà més nerviosa o més freda,
un follet somriu més enllà
d'on arriba la nostra saviesa.
El més negre dels núvols desfà,
tot ferit per la joia i enveja,
el transport que volia vessar,
esbandit per l'amor i la fressa.
El més greu huracà amainarà,
retrobant-se amb la frisa més fresca,
com oneja els cabells dels amants
sota un sol que s'allunya i engresca.
Ja l'ocell es llueix i refila,
ja la flor com s'adorm i somia,
del vell arbre, una gema li esclata
i la vall es vesteix d'escarlata.
Epitafis
Trobo que fas cara de sorprès.
Estic a punt d'acomiadar-me.
Seré breu: Adéu!
Ara, que tenia temps, l'he perdut.
Cerco advocat barat per a Judici Final.
Ara, tinc la tensió baixa.
La dona diu: No anem enlloc!
Gràcies per la visita!
Un moment, apago la ràdio.
Si us plau, torneu demà.