Dos poemes de tarda i deu pensaments divins
17 Febrer, 2009 11:06
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sóc la darrera tarda
Sóc la darrera tarda
que viurà amb tu,
els ulls els tinc de ràbia,
com sec vençut.
He anat tota la vida
per viaranys,
he aplegat encara
sense fer tard.
Tu has eixit valent
cap al migdia,
ara, ets trobes sol
sense cap guia.
Ha passat, al teu pas,
la jovenesa
i, trobant-te eixerit,
ha anat de pressa.
Et trobes al camí
on fa baixada,
la llum ja no t'espera,
fas mala cara.
Els amics han fugit
cap a ponent
i tu restes aquí
de cara al vent.
Sóc la darrera tarda
que viurà amb tu,
el missatger s'atansa,
acluca els ulls.
Passa la tarda
Passa la tarda callada
i bufa ja el ventijol,
la velleta seu a casa,
la fadrina cerca el sol.
Entre penes, calç, fatigues,
vaig passant pels carrerons,
per ells passa qui m'oblida,
per ells ve la poca sort.
He estat part d'aquestes hores
que ens porten per l'encís,
els rics compten les mesades
i nosaltres els sospirs.
La porta gruny de vegades,
la finestra fa un xerric
i les dones miren, preguen,
que tot s'acabi avenint.
Els homes, que cafetegen,
s'enfilen a dalt del cim,
com s'estavellen quan cauen
i no queda res per dir.
Pensaments divins
Es recomana morir-se al vespre, estem de vacances.
Si no porteu guia espiritual, és millor que restéssiu a casa.
Noia pecadora precisa àngel comprensiu.
Comencem el rosari, la gràcia ha trobat un embús.
Déu no aprendrà a ballar, mai troba parella.
Satanàs deu dormir, he trobat les banyes a la tauleta de nit.
Déu es troba bé, ha completat el psicoanàlisi.
Estic provant d'anar al cel sense fer massa soroll.
Els rics no poden anar al cel, haurien de millorar els hotels.
La Verge no sap que es portarà aquesta Quaresma.
Dos poemes de mans i deu pensaments educatius
14 Febrer, 2009 19:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Es tornen ocells
I ja es tornen ocells
les mans d'enamorada,
van volant pels cabells,
apleguen a la vesprada.
Com s'obren a la calor,
es tanquen a la tardor
per a prendre la dolçor,
per amagar la basarda.
Mans que, alhora, bateguen
per un espai indecís,
en parar-se, com onegen
les cabòries de l'amic.
Mans que porten les hores
apinyades i un escrit,
ara, dirà tantes coses
quan no sabia el que dir.
Mans de la nova mestressa
més que plena d'enrenou,
on no parla la feblesa
perquè ella tot ho pot.
Mans, per sempre amb els fils,
veuen anar les jornades,
encara avui prou cansades,
acaronant els seus nins.
Mans em porten a la casa
la més gran de les clarors,
mans escampen dolç amor
i recullen la desgana.
Mans, en aplegar la nit,
converteixen una cambra
en un palau on s'amaga,
rere la lluita, el sospir.
Altre cop voleien alts,
els ocells de blanca ala,
de la dona enamorada,
farà joia en nostres llars.
He vist
He vist la primavera als ulls
d'una noia que desperta,
en sentir tots els ocells,
en créixer la fulla tendra.
He sentit la calor de la carn,
amagada a l'hivern,
el frec suau d'unes mans
colpejades pel gran fred.
He mirat, he trobat tot un poble,
nova gent, un xiscle estrany,
una nova infantesa
que s'allunya de la llar.
He viscut, en les passes del matí,
una terra endolcida,
un aire amorosit
que el cos feia volar.
He volgut retrobar-te com ahir
sota els arbres del passat,
vull reviure mil moments
de tebiesa i vanitat.
He sabut, a les ombres del camí,
esllavissar-me de bon grat,
gronxar-me enmig l'oblit
per a sempre a tu arribar.
Sóc aquí!, eterna dona que reculls
els pensaments més fervents,
els propòsits més conscients,
els aculls vora el teu pit.
Estimada vila nostra:
Com vull creure en un demà,
un renàixer i un tornar
per ser sempre primavera!
Pensaments educatius
Ensenyeu-los, ben bé poc, però sense pressa.
Els pares volen nois savis unidireccionals.
És tan bona la llibertat que necessito més presons.
El problema de la sínia és quan el ruc treu més aigua que l'home.
Els nens tenen tants llibres que no n'estimen cap.
Algun dia pensarem que és millor un arbre que tres llibres.
Algun científic descobrirà que els ordinadors haurien de prendre el té.
No pregunteu com és un nen si no coneixeu els seus pares.
Hi ha dos tipus d'éssers: Els qui vesteixen per fred o per distinció.
Ensenyar és desar els dubtes on no fan nosa.
Dos poemes interessats i deu epitafis
12 Febrer, 2009 15:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Hem après?
Hem après, potser,
que la lluerna vola,
el riu ressec gemega
o quan la dona plora?
Tot i així, què hem sabut?,
si tot l'entorn és boirina,
uns es cansen per fer obra,
quan comença, esdevé runa.
Som vells fruits: es recullen
i s'escampen per la terra,
ara serem segadors,
però abans estàvem herba.
Si avancem un xic encara,
allunyem el sofriment,
es precisa qui colpegi,
un qui rep, necessitem.
Aprenem avui i ara:
Trepitjar, trepitjar fort;
creure, per sempre amb la sort,
engegar costum i fada.
S'ha de pecar de valent,
innocentment penedir-se,
per sortir-se'n de l'infern,
per donar pau i proïsme.
Emmalaltir de bon grat,
produint, puix és civisme,
no deixar suor perduda
sense obtenir benefici.
La noia
I la noia, que s'allunya,
ara és bruna, ara és rossa
i, encara que grassoneta, com s'afina
en els ulls del seu voler.
Duu una brusa de batista,
una falda acampanada,
un neguit a la mirada,
el remuc que fa un xisclet.
Ara passa, tota sola,
carrer avant, per la murada,
trontollant per la vorera
perquè cerca el seu promès.
Sóc finestra tafanera
que, ben sola, passa el temps,
en sentir-la, com trascola,
com l'envejo, em corprenc.
Epitafis
Entreu amb el carnet a la boca.
Zona desidiosa.
Descansi amb pau: Je, je!
He decidit no ser-hi.
No patiu, ja m'estic acostumant.
Només penso amb els teus ossets.
Estic completament d'acord amb tu.
Si vols, no discutirem més!
He anat a explicar-li al metge.
Senyor jutge: Sóc aquí contra la meva voluntat!
Dos poemes descoratjats i deu pensaments divins
07 Febrer, 2009 12:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em trobareu
Em trobareu agafat a la vida,
colpejant-me un vent de llevant,
amb somriure furtiu i gegant,
amarat d'una pluja marcida.
Em veureu plorant en silenci,
un deliri que es torna sagnant,
una freda suor sota el llavi,
una llarga agonia cantant.
Mirareu com s'esberla una imatge,
com s'esborra un signe regnant,
obrireu la finestra estadant
per deixar així eixir mon coratge.
És gran
És gran la fosca
quan vessa els teus costats
i es perd per signes
de la indiferència.
Tu ets la llum,
la llum i el caliu
de les nit d'estiu
i primavera.
Quantes engrunes
han dormit al teus peus,
han emplenat els desitjos
d'un cos furtiu i reposat?
He trobat la força
d'uns llavis tebis d'enyor
que volien contar-me
totes les històries.
Pensaments divins
Si voleu anar al cel, regalen cadires per assistir a les processons.
Si heu d'entrar a l'infern, deseu la roba a consergeria.
Satanàs està preocupat, ha trobat una Bíblia a la cambra de bany.
Déu sempre baixa a les glòries.
Tres dimonis han demanat la baixa, hi ha una epidèmia d'optimisme.
Satanàs vol fer un equip de pecadors decidits.
Déu ha trobat deu armaris de fe perduda.
Déu demana més seny a l'hora de confessar-se.
Satanàs busca dimonis sense cap mena de remordiment.
Déu vol travessar "La llacuna Estigia" sense pujar a la barca.
Dos poemes acompanyats i deu pensaments educatius
05 Febrer, 2009 19:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ella
Ella és amb mi, potser,
perquè la mar és feixuga,
perquè li plau el saber
que sóc jo el qui remuga.
Ella és amb mi, potser,
perquè li escau el que penso,
perquè jo sóc el deler,
ella és la pausa i la sento.
Ella és amb mi, potser,
perquè se sent molt marona
i sota un cos de muller
sent l'amor com l'abraona.
Ella és amb mi, potser,
perquè li plau i li agrada
retornar-me en un guerrer
i, en mirar-la, conquistar-la.
Ella és amb mi, potser,
perquè també surt el sol
i fa fruitar, el seu poder,
tot el que banya i adorm.
Ella és amb mi, potser,
perquè estima i tant si val
que jo sigui un mentider,
un captaire o un sidral.
Ella és amb mi, potser,
perquè li sobra l'amor
i, encara que sóc dolent,
ella ho sap, ho fa de cor.
Ella és amb mi, potser,
perquè des de dalt ho mana
Aquell que tot ho repara,
ens coneix, sap el perquè.
El silenci
El silenci, que m'has dit,
m' omple de joia i orgull,
és un repte de l'estima,
ara em deixa dir: Et vull!
Poques coses tinc a mida
com per fer-te el meu redós,
m'ofereixo com l'engruna
que t'envolta tot el cos.
Si el teu cos és el silenci,
el silenci és paradís,
el qui guarda les paraules,
és a punt de compromís.
No em diguis, amor, encara
el camí per on anar,
ara dormo vora teu
i la pausa em fa somiar.
Pensaments educatius
Aproveu el suficient per no fer saltar butllofes.
Ells, més endavant, us han de fer la vida suportable.
És posar temps i ensenyareu pares i fills.
Un té l'esperança d'anar un dia a l'escola i no penedir-se.
La feina ha de portar la pau, no la riquesa.
No patiu si la vostra saviesa encara no pot sortir del receptacle.
Fet i fet, ara només escolten els rucs.
Enganyeu-los, dieu-los que: potser demà, no hi sereu.
Déu va posar el món, no crec que pensés en éssers intel·ligents.
La saviesa és un vaixell que no precisa timoner.
Dos poemes de carrers i deu epitafis
03 Febrer, 2009 21:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Carrers
Carrers de poble,
s'han vestit de vells,
els joves són fora,
la lluita va amb ells.
Darrere queden feines,
davant, final de mes,
enllestiran la paga,
per a tornar al mateix.
Es queixen de la seca,
dels lladres, de l'hivern,
dels fills qui no els escolten,
de tot allò que es perd.
Així passaran dies,
esperen aquell temps,
és quan els fills retornen,
emplenen els carrers.
Carrers de poble
Els carrers del poble on visc
porten escrits als costats,
històries d'amor, de lluita,
de joies i adversitat.
N'hi ha que són plens de vida,
d'enrenou i de pujança,
n'hi ha que moren com mor
qui ha perdut tota esperança.
Uns jeuen en el quitrà,
el símbol de la neteja,
perquè no pot embrutar
allò que mata la terra.
A la fi, s'ha de guanyar:
en la mort d'aquell mig poble,
altre poble creixerà
perdent terres de conreu,
això si no ho para Déu,
és l'únic qui ho sap parar!
Epitafis
De fet, era més maco.
Sóc aquí perquè vull!
Em trobo com desanimat.
Crec que, amb vitamines, em refaré.
Necessito una brigada del ram de la construcció.
El ram bonic el tinc a la saleta.
Tanquem per rebaixes!
Demaneu el vostre torn.
Ja t'ho vaig dir la setmana passada!
No espero menys de tu!
Dos poemes de cel i deu pensaments divins
31 Gener, 2009 12:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El cel
El cel m'espera, potser,
darrere de l'últim pas,
però encara, si de cas,
no penso que sigui ver.
El dimoni, que va amb mi,
em duu per llocs melangiosos,
més bé diria preciosos,
perquè ja no sóc diví.
I l'angelet, que m'estima,
em diu coses a l'orella,
encara que faig com vella,
malaurada salvatgina.
El cel m'espera amb deler
darrere de porta fosca
per si moro com la mosca
contra el vidre del carrer.
El dimoni, que és amb mi,
em deixa gaudir de l'ombra
i glatir sota la pobra
imatge d'un nou mesquí.
L'angelet, que tot ho veu,
em recorda, en tot moment,
figura de penitent
que vol ser veí de Déu.
El cel, àngel i dimoni
són prop de la cantonada
on passa l'enamorada
qui parlarà a cada somni.
El déu
El déu, com el vull conèixer,
no té les mans matusseres
ni les paraules feixugues
ni els pensaments enlairats,
té una mirada indecisa,
una veu tan penetrant
que sense parlar s'escolta,
amb tot silenci, se sent.
Mentre passem per la vida,
ens vigila, es desentén,
ens lleva quan som a terra,
ens inclina quan som drets,
ens omple quan estem buits,
ens buida quan ja som plens
i, quan el fruit és madur,
va, el cull, és el seu dret.
Pensaments divins
Déu no juga a futbol, sempre està fora de lloc.
Satanàs m'ha dit: Tinc poca gràcia!
Entre tres profetes, només encertaren nou resultats de la travessa.
Déu meu: Dels deu manaments, set no em proven!
Satanàs sempre va de vacances al desert.
Déu no creu amb la política: Mai va a votar!
Busquen pastors d'ànimes perdudes per treballar a l'infern.
Intentava vendre a Satanàs una assegurança contra incendis.
Déu reforçarà el transport públic, al cel, en hores punta.
Jesús no pujarà a la creu, es veu que l'han de pintar.
Dos poemes de pena i deu pensaments educatius
29 Gener, 2009 19:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
És una guerra perduda
Sota de l'arbre, espero
la moixaina de la nit,
aquella pena que passa
amb la dèria del destí.
Sóc gasiu, pausat, brètol
i camino sempre al pas,
vaig tombant de pressa els dies
i somio en fer-me gran.
Una lluita, una desfeta
i l'angúnia sempre al cor,
és una guerra perduda
a la casa de la mort.
No féssiu cas de la pena,
ella guanya encara avui,
la bossa és maca, va plena
d'esperances i remucs.
Carrer avall
Com tragina, carrer avall,
canterets d'aigua ben fresca,
un somriure ample i gran
amb uns ulls que van de festa.
Mentre, li sonen alhora:
sospirs i batecs del cor,
a la plaça ja l'espera
un qui diu que avui la vol.
Porta l'aire una flaire,
em guanya a poc a poc,
ella corre carrer avall,
com la ploro perquè em dol.
Pensaments educatius
Déu em traeix, em porta alumnes que aprenen massa.
Pobres aquells qui no tenen ni un llapis per poder somiar.
Les batalles es guanyen quan l'enemic ni s'endevina.
Quan tots seran mestres, qui farà l'escola.
Sigueu atletes, llanceu els entrebancs ben lluny.
No cal ni enfadar-se, només ser-hi i xisclar si us trepitgen.
El veritable problema és ajuntar el cap amb el cos.
Un mestre ha de ser maco, ho ensenya tot millor.
Ells vénen a trobar els amics i troben un mestre.
L'educació és un seguit de normes fàcils de saltar.
Dos poemes de llapis i deu epitafis
24 Gener, 2009 10:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El llapis
El llapis, que poso ara
a l'entremig dels meus dits,
és rancuniós, fredolic,
acabarà fent històries.
Em vol portar per camí
de la llum, del sofriment,
per llevant i per ponent,
esdevenir en un botxí.
El llapis, que poso ara
al damunt del blanc paper,
és eixut, et deixa fer
i té ben poca paraula.
És mandrós, bocabadat,
ensopidament gelós,
és mostra com un talòs
i desconfia de mi.
El llapis, que poso ara
al costat, bocaterrós,
us parlarà d'una fada,
per endinsar-se en el cor.
Se'n va
Si penso, recullo dubtes,
els transporto a la llum,
però el camí s'acaba,
em doloregen els ulls.
Si parlo, llenço paraules
que cauen en pous de sords,
la gargamella s'inflama
i, finint, fugen els mots.
Si miro, el sol em cega,
la força em fa poruc,
noto el vent de la infantesa,
els suplicis, els remucs.
Si callo, quina saviesa
ara es posa al meu costat,
prenc el llapis i la miro
i la saviesa se'n va.
Epitafis
M'han deixat sense respirar.
Ara, estic en temporada baixa.
Estic content, ja m'han jubilat.
De la foto, sóc el del darrera.
Per fi, m'han fet fora de casa.
Sóc al congrés de difunts.
Sóc aquí!!
Ja tinc el carnet d'home invisible.
Ja pots tirar l'arròs!
Ni se m'acut sortir sense mitjons.
Dos poemes de jove i deu pensaments divins
22 Gener, 2009 18:44
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cavall de ferro
La carona altiva,
el mirar vola
i, encès el cigarret,
juga a la mà,
l'ocell vola alt,
el sol s'allunya,
el dubte de la nit
arriba al cap.
Ella és nova joguina
de la fortuna
i cerca, per la plaça,
príncep daurat,
serà un jove valent,
n'estarà d'ella,
darrere el cavall
la portarà.
És cavall de ferro
amb dues rodes
que corre com el vent
i, es ve a aturar,
quan té la panxa buida
o en grinyolar,
viatja molt de pressa
i dorm al ras.
La carona es mostra
un xic cansada,
les hores passen totes
i no ha arribat.
El jove
El jove se'n va,
cerca altres mons,
entre cent racons,
un de sol m'espera.
El jove empeny
carrer ample avant,
entre els carrerons,
jo trobo l'esguard.
El jove es pensa
que fa rodar els dies,
amb prou engolides
vaig tombant la feina.
El jove delera
per la poca sort,
menjo, callo, dormo
i prego per tot.
El jove que parla
de cent i un tresor,
escolto, somio,
em torno més sord.
Pensaments divins
Calendari de l'infern: Demà, tanquem per vaga general!
Oferta del cel: Porta dues ànimes i et regalen una aurèola.
Rebo temptacions a partir de tres mil euros.
Satanàs no pot més, ha demanat dos mil·lennis de baixa.
He viatjat amb regional, riu-te'n de l'infern.
La dona vol anar al cel, però al costat de la finestreta.
Satanàs accepta la gàbia, però treu les plomes.
Déu ha contractat set consellers sense referències.
Jesús ho té clar, prefereix fer miracles que taules.
Al pavelló de psiquiatria de l'infern, tenen cinquanta apòstols.