Dos poemes emmarats i deu epitafis
19 Juliol, 2008 08:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mare, que jo vull ser
Mare, que jo vull ser
capità d'inquieta nau
per a dormir entre ones,
per trobar glòria i palau.
Cercaré a totes les platges
les recances, els oblits,
els vessaré mar endins
guarnits de força i coratge.
Mare, que jo vull ser,
dels lladres, el capità,
com les joies els prendré
per dur-les on viu la fam.
Allí els pobres honraré,
els ompliré de mancances,
els donaré les mil llances
per lluitar sense cap fe.
Mare, que jo vull ser
el jovent que s'enamora,
a la noia, acarona
i li conta els seus delers.
Dona'm força mare gran
perquè, en la darrera empresa,
em temo, pel molt que pesa,
que forces em mancaran.
Mare, que ja l'he vist
Mare, que ja l'he vist
camí avall, portant la gerra
i per l'aire que menava
semblava anar sense peus.
Mare, que ja l'he vist
amb un cistell a la plaça,
duia la cara esblaimada,
un fil de veu, un neguit.
Mare, que ja l'he vist
el diumenge a la missa,
tenia les mans creuades,
els ulls enfilats al cel.
Mare, que ja l'he vist
anar de bracet a l'era
i, quan passava riallera,
m'ha sagnat dolor al pit.
Epitafis
He perdut força elasticitat.
Dubto de la meva identitat.
He aconseguit treure'm la sogra del davant.
El veí diu que no em pot veure de cap manera.
Encara tinc molt per pagar.
Hem ajornat la desfilada.
Ja m'ho esperava: No hi ha aigua corrent!
Ara mateix, no recordo el que feia abans.
He decidit matar el temps.
Voteu-me, no us decebré.