Dos poemes emmarats i deu epitafis

19 Juliol, 2008 08:11
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Mare, que jo vull ser

 

Mare, que jo vull ser

capità d'inquieta nau

per a dormir entre ones,

per trobar glòria i palau.

Cercaré a totes les platges

les recances, els oblits,

els vessaré mar endins

guarnits de força i coratge.

Mare, que jo vull ser,

dels lladres, el capità,

com les joies els prendré

per dur-les on viu la fam.

Allí els pobres honraré,

els ompliré de mancances,

els donaré les mil llances

per lluitar sense cap fe.

Mare, que jo vull ser

el jovent que s'enamora,

a la noia, acarona

i li conta els seus delers.

Dona'm força mare gran

perquè, en la darrera empresa,

em temo, pel molt que pesa,

que forces em mancaran.

 

Mare, que ja l'he vist

 

Mare, que ja l'he vist

camí avall, portant la gerra

i per l'aire que menava

semblava anar sense peus.

Mare, que ja l'he vist

amb un cistell a la plaça,

duia la cara esblaimada,

un fil de veu, un neguit.

Mare, que ja l'he vist

el diumenge a la missa,

tenia les mans creuades,

els ulls enfilats al cel.

Mare, que ja l'he vist

anar de bracet a l'era

i, quan passava riallera,

m'ha sagnat dolor al pit.

 

Epitafis

 

He perdut força elasticitat.

Dubto de la meva identitat.

He aconseguit treure'm la sogra del davant.

El veí diu que no em pot veure de cap manera.

Encara tinc molt per pagar.

Hem ajornat la desfilada.

Ja m'ho esperava: No hi ha aigua corrent!

Ara mateix, no recordo el que feia abans. 

He decidit matar el temps.

Voteu-me, no us decebré.

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: