Dos poemes mullats i deu pensaments educatius
03 Juny, 2008 21:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Trenca el vell llamp
Trenca el vell llamp
la tarda que dorm,
com guanya la fosca,
com perd el color.
Ell emprèn la serra
amb la crua imatge
i s'amaga a l'arbre
l' ocellet poruc.
Al compàs del tro,
escolto el rellotge
i passa pel sostre
el so esfereïdor.
Es tanquen les portes,
pugen les persianes,
darrere dels vidres
s'esclafen les cares.
Quan ensems comença
el primer ruixat
dessota d'un temps
fred i assolellat.
Tot d'una el nen
deixa la joguina,
el gos endevina:
Cal jeure a prop!
És fred el musell,
tremola, com mira
i busca l'amiga
cara del seu vell.
I per un moment,
para aquell rosari
i riu aquell llavi
tendre i sempitern.
Esclaten les gotes
a la terra seca,
a la fulla nova,
al darrer pagès.
Per tots els carrers
sorgeixen riuades,
passaran emprats
els paraigües vells.
Ja s'omplen, de sobte,
les places porxades,
es tornen les cases
més amples i dolces.
Quan la terra es mulla
Quan la terra es mulla
pel plugim d'amor,
la ginesta oblida
la força del sol.
Quan els núvols omplen
els vilars i els horts,
passen per les cares
les dolces picors.
Quan el rec ja canta
amb un aire nou
i de les marjades
surten els cargols,
passo per les places,
els carrers deserts,
darrere dels vidres,
em miren els néts,
néts qui les joguines
deixen al racó
i miren com baixen
les gotes com plor,
plor de la tempesta,
ens estima i vol,
el cos arrauleix,
ens mira amb enyor.
Farem una festa
amb els gotellims
i veurem encesa
la branca a la llar.
Si encara ens deixa
la bona mestressa,
farem allioli,
un bon esmorzar.
Pensaments educatius
Una classe silenciosa és un meravellós miracle.
No patiu per l'ofici, en deuen haver de més perillosos.
Estic content, porto cinc minuts de classe i no s'ha marejat ningú.
Per molt gran que sigui un mestre sempre el podran posar dintre un llibre.
Prepareu la classe, sobretot consoleu-la.
Lluitaré amb els alumnes i procuraré que no se n'adonin.
Una classe pot tenir contingut, però sortiu sa i estalvi.
No sé el que sé, però els llibres els tinc.
Si l'alumne no aprèn que deixi lliure el passadís dels altres.
Ensenyar és poder omplir el pot de les idees.