Dos poemes de neguit i deu epitafis
15 Juny, 2008 16:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Darrere d'un cor de dona
Darrere d'un cor de dona,
trobareu sempre el neguit,
una empenta, una força
amb un somni endarrerit.
Com l'amor es lleva d'hora
a la casa de l'enyor,
ella es troba encara sola
perquè manca el seu senyor!
Despulleu vostres febleses,
us trobareu amb l'esglai,
feu-li veure que són seves,
paraules que no he dit mai.
Dona
Dona, la meva temença
és sentir-me inoportú,
per resoldre com ningú
el teu somni i complaença.
Dona, el meu deler
és regalar-te, amb la rosa,
una vida que es recolza
entre ganes i voler.
Dona, deixa-m'ho fer,
vull el vestit de la flaire,
amagat enmig de l'aire,
en el cor esdevindré.
Epitafis
Calla, home, calla.
No vinguis, si no et demanen.
Vols que pregui per tu?
No et puc oblidar.
Menjo queixes tots els dies.
Ara, resulta que tinc càries.
Sento afilar la dalla.
Els dijous vénen els Testimonis de Jehovà.
M'han fet deu misses, encara sóc aquí.
La clau és dessota del ciri gros.