Dos poemes de pagès i deu pensaments divins
06 Juny, 2008 15:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pagès de totes les hores.
Arribada primavera,
la cirera emplena l’hort,
és fruita massa encisera,
massa amiga del bon sol.
En aplegar-hi les pluges,
han ressorgit els barrancs,
el cirerer se n’adona
tot i posant- se a plorar.
El pagès, sempre a la vora,
massa trist per a somiar,
veu cirera que esvalota,
unflant- se, fa l’esvoranc.
El pagès cull ben de pressa,
la cirera va al mercat,
el firaire se n’adona,
escurçarà el seu pagar.
Pagès de totes les hores,
dolentes la major part,
no et revoltes a les fosques,
ningú llum et donarà.
El vell mul
A l’albada passen totes,
les ganes del dur lluitar,
el pagès, ara, es desvetlla,
és l’hora del treballar.
El vell mul té poca pressa,
minsa gana, res de fe,
aniran a fer llaurada
de llevant cap a ponent.
La finca és curta, preada,
amb alzines al voltant,
era finca de les primes,
poca força, mala sang.
Posada en minsa herència,
ningú volia la part,
el pagès era el mal gendre,
se la queda, està prou clar.
Quatre olives, dues garrofes,
tres hores de mal llaurar,
cada sis anys, la collita,
d’aquesta, tots menjaran.
No cal dir com és la dona,
ni la filla del pagès,
el seu fill va fer fugida,
ara, viu de pobre obrer.
El mul que tot ho pensa,
el molt murri ho ha comprès,
no corre, no neguiteja,
sap on s’atura el pagès.
Pensaments divins
Judes es va penjar, que malament triava els arbres.
Jesús aturà el vent, després demanà excuses als traginers.
Déu creà l’home i descansà, suposo que va ser tota una cursa.
Estic mirant calderes per si vaig a l’ infern.
He tingut una temptació, no sé si me’n toca una altra.
Al cel, hi ha molta demanda de perruquers i modistes.
Al cel, és difícil trobar roba de colors càlids.
Estic buscant un déu que no demani copyright.
Cerco gràcia divina per deixar de treballar.
Déu viu al cel, en un apartament de fadrí.