Dos poemes foscos i deu pensaments educatius
10 Juny, 2008 20:46
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quan es fa fosc
Quan es fa fosc,
veig els topants,
del carrer meu,
si cal, més grans.
I les persones,
desdibuixades,
pels carrerons,
envers les cases.
L'ombra s'esmuny,
del fanalet,
cercant teulades
on milers d'ulls
miren el cel,
al punt, miolen.
El guardabarri
prenent la porra
mentre, l'ocell,
l'horitzó esborra.
El darrer badall
tanca la boca
del dolç minyó
i dalt s'ajoca,
cansat, el gall.
Les llars perdudes
es fan més grans
i les petjades
se'n van, se'n van.
Quan tot és fosc,
em pren el cor
veure en els barris
només records.
Jo, del nou dia,
sóc amatent,
mentre la ploma
dibuixa i sent.
Sóc
Com la llavor marcida,
com el rierol ressec,
com d'abellot, brunzida,
com del país desert.
No sé trobar ni trobo,
un polsimet de sort,
una claror a la fosca,
un saber prou i poc.
Pensaments educatius
El mestre jove té fe, el vell, esperança.
És un alumne meravellós, mai et desperta quan arriba.
Una classe és una lluita desigual entre la ciència i el desencís.
No cal destapar el cervell per saber qui viu a dintre.
Cal assimilar les diferents velocitats d'entrada i sortida.
No cal fer savis, amb crítics n'hi haurà prou.
Si un aprèn massa és millor canviar la metodologia.
En arribar el dubte, assenyaleu-lo amb un fanal.
És un bon mestre, sempre està disposat a perdre.
Apreneu a dibuixar la por, sempre us farà falta.