Dos poemes de pany i deu pensaments divins

26 Juny, 2008 16:47
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Sóc pany rovellat

 

Sóc pany rovellat que, sol, estossega

en un carrer antic, sense vianants,

els dies escurcen, el fred ja penetra

en totes les cases on no hi ha ocupants.

Abans era un joc, la clau de companya,

venia a trobar-me i fèiem bon ball,

el nen tafaner, en mi, es mirava

per veure orgullós un tros de vedat.

La bona mestressa, tan punt s'aixecava,

venia ran mi i..., a treballar,

érem tots ben plens de ganes, de força

i fins em posaven oli del cuinat.

Ara estic cansat de tanta buidesa,

sojorno, a la porta, un xic de coïssor,

la clau no diu res, ella també plora,

arribant la nit, fem ombres de por.

 

I la porta s'obre

 

I la porta s'obre

quan passa al davant

la darrera estona

d'un massa esperar.

Esbrina la clau,

que viu dintre el pany,

el temps mig ferotge,

esquerp, angoixat.

Ja parla la clau,

com conta mentides

i passen, pansides,

les bruixes d'abans.

El pany se l'escolta,

com riu de vegades

i dormen cansades

les nits a la llar.

I de tant en tant,

esclata una teula

després d'un viatge

curt i versemblant.

La pols rondinaire

escriu les històries

sota de les golfes

i dalt el portal.

Ho fa amb la mà dolça,

empeny una ploma

farcida d'enyors,

de silencis llargs.

Ja cansada i bruna,

la porta tremola,

em demana ajuda,

no sé perquè ho fa?

 

Pensaments divins

 

Podeu parlar amb Déu, però agafeu-vos fort.

Déu té problemes de comunicació: Telefònica és quelcom més.

Déu ens coneix, ens comprèn, ens suporta.

Trieu el dimoni de guia, sempre us portarà a llocs interessants.

Satanàs diu: Exigiré més nivell als pecadors!

Déu no sap en quina part del cervell es va equivocar.

No puc anar al cel, la freqüència de vols és molt deficient.

Si he de ser fill de Déu, demano el llibre de família.

Déu abans de posar els manaments, ens va comptar els dits.

Parlo amb Déu, però només em sento.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs