Dos poemes de pany i deu pensaments divins
26 Juny, 2008 16:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sóc pany rovellat
Sóc pany rovellat que, sol, estossega
en un carrer antic, sense vianants,
els dies escurcen, el fred ja penetra
en totes les cases on no hi ha ocupants.
Abans era un joc, la clau de companya,
venia a trobar-me i fèiem bon ball,
el nen tafaner, en mi, es mirava
per veure orgullós un tros de vedat.
La bona mestressa, tan punt s'aixecava,
venia ran mi i..., a treballar,
érem tots ben plens de ganes, de força
i fins em posaven oli del cuinat.
Ara estic cansat de tanta buidesa,
sojorno, a la porta, un xic de coïssor,
la clau no diu res, ella també plora,
arribant la nit, fem ombres de por.
I la porta s'obre
I la porta s'obre
quan passa al davant
la darrera estona
d'un massa esperar.
Esbrina la clau,
que viu dintre el pany,
el temps mig ferotge,
esquerp, angoixat.
Ja parla la clau,
com conta mentides
i passen, pansides,
les bruixes d'abans.
El pany se l'escolta,
com riu de vegades
i dormen cansades
les nits a la llar.
I de tant en tant,
esclata una teula
després d'un viatge
curt i versemblant.
La pols rondinaire
escriu les històries
sota de les golfes
i dalt el portal.
Ho fa amb la mà dolça,
empeny una ploma
farcida d'enyors,
de silencis llargs.
Ja cansada i bruna,
la porta tremola,
em demana ajuda,
no sé perquè ho fa?
Pensaments divins
Podeu parlar amb Déu, però agafeu-vos fort.
Déu té problemes de comunicació: Telefònica és quelcom més.
Déu ens coneix, ens comprèn, ens suporta.
Trieu el dimoni de guia, sempre us portarà a llocs interessants.
Satanàs diu: Exigiré més nivell als pecadors!
Déu no sap en quina part del cervell es va equivocar.
No puc anar al cel, la freqüència de vols és molt deficient.
Si he de ser fill de Déu, demano el llibre de família.
Déu abans de posar els manaments, ens va comptar els dits.
Parlo amb Déu, però només em sento.