Poemes curts (XXVII)
31 Juliol, 2019 06:26
Publicat per jjroca,
Poemes curts
He escrit per comentar
que, de tant en tant, m'agrada
anar emplenant la ratlla
pel desig de viatjar
per cada indret de la plana.
Us hauré de dir,
homes benestants,
que mai els gegants
volen el glatir,
són força taujans.
Al carrer del mig,
mai he vist minyones
pensant o dormint
quan passo a les hores
que no hauré de dir.
Quan la nit demana:
Vull anar a dormir!,
és el cap qui mana,
qui pot dir que sí,
després, ni li agrada.
Després de passar
la nit encisera,
el mosquit delera
puix se'n vol anar,
sempre, porta pressa.
Al carrer del vent
ni es fan contalles,
ja són massa falles
per anar dient:
Mai ho faig debades!
El gegant volia
tenir el seu desert,
però un nan despert
li amarga la vida,
és massa innocent.
Porteu-me flors
al cementiri!,
aquest mal vici
el volem tots,
som a l'inici.
Quan parla l'amor
del meu gran saber,
voldria poder
plorar mentre planyo,
mai m'ho deixa fer.
Quan em vingui
el mar d'amor,
vull que arribi
sense dot,
sense vici.
Les hores perdudes
mai podran anar,
són massa feixugues
per tal de volar,
també són porugues.
Quan la brisa envola,
s'acaba l'estiu,
prendrà força el riu,
es perdrà la foia
entre massa amics.
Em plau saber
que, enllà del cel,
no hi ha ni estel
sense caler,
tot és recés.
En la força
dels teus ulls,
els esculls
ni faran nosa,
són saberuts.
Quan els monstres
van al llit,
és quan tinc
somnis mediocres,
mitja nit.
No han de venir
les hores feixugues,
sempre tan porugues,
sense saber eixir,
la meitat són mudes.
En la pausa
de la nit,
la natura
vol coixí,
haurà cura?
En el vent de dalt,
cerquen les ovelles
remei pel seu mal,
mai seran ateses,
el llop ni ho sap.
Doneu-me un rei
sense feblesa,
l'avinentesa
vindrà amb la llei
si la fa seva.
Mon país petit
no vol ni fronteres
ni falses promeses
ni somni traït
ni paors ni regnes.