Epitafis (XXVII)
31 Juliol, 2019 06:34
Publicat per jjroca,
Epitafis
Calleu, vull dormir!
Tampoc cal posar-se així!
Ara, agafo fred al cap.
Estic a l'espera d'un trasplantament.
He rebut el carnet de pacient.
Encara, aprenen tan poc?
Quatre paraules i me'n vaig!
Us estic preparant el sermó de benvinguda.
Acabo de saber la vostra data.
Podeu portar-vos una bossa de mà.
Amb tot, no val massa diners.
Ho sento, però no tinc res per menjar.
Prohibit fer aturades de més d'un quart d'hora.
Es prega no criticar els veïns.
Segurament, el carter no sap on sóc.
Amb mil vots més començarà la meva beatificació.
Sóc al primer any de vot de silenci.
Es prega que tornin la cadira de rodes.
Amb la paga que m'ha quedat, viatjo poc.
Si us plau, enceneu el llum.
L'àvia ho deia: No té massa esperit!
Em fa il·lusió: Ser a la lliga contra l'alcohol!
He perdut els papers de l'atur.
Torno a estar refredat.
Tampoc cal que t'enfadis.
Cerco sastre per refer els pantalons.
Cada cop, exigeixo menys.
Tancat fins al Judici.
No necessito res més, gràcies!
Amb aquesta planta, qui em voldria?
Només us cobraré el desplaçament.
Demà, debuto com a psicòleg.
No m'estranyaria ressuscitar.
He demanat un canvi de sexe.
Ara, no estic per a miracles.
En entrar, demaneu per mi.
Es prega ésser breu.
Ho sento, no us puc apadrinar.
No us preocupeu per les despeses.
Mort díscol accepta deu anys de vida terrenal.
Mort pobre et convida a mirar la lluna.
Ni sé quan et tornaré a veure.
Tinc la sensació d'ingravidesa.
No estic per donar consells.
Sóc aquí per força major.
No paga la pena pregar per mi.
Quan era jove ...
No penso mullar-me.
Més valent que era jo.
Us recomano el d'enmig.
Fa o fa, estic igual.
No us puc donar la mà.
Si és per veure, no entreu.
A la fi, t'hi acostumes.
Si us plau, no em toquis la gaita.
He deixat la vídua a casa.
Compte, la Parca no hi és.
Era el darrer del llistat.