31 Juliol, 2019 06:21
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la lluna del serrat,
li poso una manta,
quan sigui a la plana,
me l'haurà tornat?
El vell arbre,
despulladet,
diu que, a sobre,
no té ni fred.
El rei com pregava
en el seu palau:
no vol tanta pau
ni tenir més gana.
Mare, com vull ser
ocellet qui vola,
sense anar a l'escola,
només tenint fe.
Una capsa
amb cent poders,
quan es tanca,
ni es veu.
Quan passa el cavall,
dringa el cascavell,
desperta l'ocell,
vola per la vall.
Per a perdre alegria
no necessito diners,
en tinc prou amb papers
i manques de fantasia.
Quan sigui pollastre,
vull panís i gra,
un galliner on passar
i un bon sol per a llevar-me.
En Jesús m'ha dit,
ara que no exerceix:
El viatjar enalteix,
no és bo quedar-se aquí!
A la porta del cel,
hi ha els salvadors,
no sé si hi són tots,
n'hauré comptat cent.
Amb un vas de vi:
ple, fort, vermell,
hi ha un tros d'infern,
el vull per a mi.
Porteu-me al país
on dormen els monstres,
cansats, prou mediocres,
vull viure l'encís.
Li he donat la rosa
tot ple d'emoció,
no vull ser el senyor,
però ser a la vora.
Camí de la mar
on dormen els somnis
els dies són llargs,
minsos els negocis.
Com estimaria
la llum del mirar,
la fada quan va
i, després, sospira.
Per no volar
ni vull anar,
per no estimar
ni vull pensar.
Les fulles canten
la solitud,
les pedres callen,
és sa virtut.
L'estimo tant
que ni és gosadia
passar-me el dia
al balcó estant.
En el port, la barca
fuig de l'enrenou
ni la vela es mou
quan el vent li parla.
Un dia d'aquests,
quan s'amaga el sol,
prendré per consol
el donar-te un bes.
La mirada dolça,
pas adelerat,
cerco l'entrellat
per trobar la mossa.
Per Nadal demano
nova pausa al món,
tenir lluny a l'amo
i trobar per on.
Una casa parla,
en ser a mig hivern,
haurà massa fred?
Viurà buida encara?
M'agradaria somiar:
un rebost ple de pastissos,
pega-dolces, els anissos,
un menjar sense aturar.
Afegeix un comentari
