Pensaments educatius (LXIII)
15 Novembre, 2020 17:49
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
És un gos savi, està a primer de B.U.P.
Al febrer, ja ensumen la mar.
Un dia d’aquests igual m’estimen.
Amb persianes baixades, resten les idees.
Qui ensenya més: El llop o l’ovella?
Ja porto deu minuts sense enganyar-los.
Fa tres dies que els recordo les preguntes de l’examen.
Han fet una pluja d’idees i no s’ha mullat ningú.
Estic desconcertat, dos alumnes escoltaven.
No podran fer l’examen sense barra de desodorant.
Solen confondre: príncep i galleta.
Jove, sense estudis, coordinarà els campus.
Tres alumnes han aprovat i el quart ho ha provat.
Els he fet saber que ja sóc a taula.
No me’n surto, però experimento.
Suposo que ja saben on m’amago.
Com no hi ha diners, farem una altra llei d’educació.
Saben llegir, però els fa vergonya.
El net és un geni, ja sap escriure: Hi ha, hi ha!
Ja en tinc set que saben més que jo.
Saben perfectament com m’enfado.
De moment, he aprovat a la mare.
Haig un dubte existencial: Existeixo?
El mestre s’ha oblidat de posar les respostes.
He repartit notes, m’han sobrat excel·lents.
Aprenen tant que ja els he dut al psicopedagog.
Arribo el primer, però ni se n’adonen.
Ja podeu recollir les notes, les he llençat per la finestra.
He posat l’examen a les nou, no a les nous.
Quan li dic: Coma!, es treu l’entrepà.
Quan els dic: All!, algú respon: Ai?
L’he espantat per si es posa a volar.
Crec que no em fa cas per vici.
Han agafat el llapis, gairebé, tremolo.
He resumit el control amb un interrogant.
Poseu les preguntes i ja us respondré.
És el tercer llibre que sento plorar.
La classe va ser una llarga pausa.
Estem saltant els dubtes de tres en tres.
La be alta l’ensenyaré als més treballadors.
Pensaven que ortografia era dibuixar un hort.
He aconseguit que la meitat facin el sord.
Avancem cap a la mar de la indiferència.
Com saben tant, els deixo somiar.
Superar el nivell, no haurà sanció.
El millor de corregir l’examen és que pots grimpar.
Per a corregir més ràpid els he encerclat nou respostes.
Estic dubtant entre fugir o plorar.
M’agrada fer classes passejant, però sol.
Prefereixo els alumnes vells als antics.
Va ser: acomiadar-me i començar a respirar.
He aconseguit que pensin, hauran paga?
A partir de la segona república, anem perduts.
He fet sis exàmens i encara no han emmalaltit.
Si treballo un mes de mestre, m’obriran les portes del cel?
Per a fer càlcul, no cal anar a l’hospital.
Els alumnes savis, els poso en capses de sis.
Volíem fer una regla de tres, però n’érem cinc.
El ruc té dificultats per a comptar amb les mans.
Hem fet una escriptura sense fer servir les lletres mudes.
Haig un dubte, però ja he comprar la capseta.
Ja escriu tres paraules sense descansar.
Menys mal que l’avia no em coneix.
Necessito una altra aula, em falten catorze finestres.
No estan distrets, estan llunyans.