Epitafis (LXIII)
15 Novembre, 2020 18:04
Publicat per jjroca,
Epitafis
Un dia d'aquests, et vindre a veure.
Necessito un pintor d'exteriors.
Mai vaig deixar perdre la salut.
De segur que has vingut a pagar-me!
No insisteixis, no sortiré.
He perdut fins la paciència.
Si no és molèstia, pots avisar el soterrador?
Ja som independents?
Algú, m'ha furtat el gerro.
La veïna diu que sóc un pocapena.
Torneu més tard, estic somiant.
Encara no sé a què he vingut.
Estic desmuntant el temps.
He anat a fer un tomb amb el dimoni.
He demanat uns altres mitjons.
Va ser: guanyar la loteria i entrar.
Ahir, vaig perdre l'enveja.
Estic deprimit, puc cridar?
Estic esperant que algú em mani.
No recordo la cara que fèieu.
Necessito un esteticista per a demà.
Encara et tinc present.
Estalvieu-vos els consells.
No estic per la feina.
Menteix-me, però amb cura.
M'he passat un mes sense fer res.
Si has de venir, decideix-te.
Acabo de sortir de comptes.
Quasi estic eufòric.
No és per res, però fas mala cara.
Et noto com a fugisser.
Encara no sé si m'han donat l'alta.
Vulgues que no, t'afectes.
Sempre amb presses.
Necessito una altra oportunitat.
Igual demà puc sortir.
De moment, no em moc.
Em preocupa no sentir-me el cor.
He aconseguit deixar de beure.
Espero que no et sàpiga greu.
M'han prohibit donar explicacions.
Ara, m'amoïno menys.
Estic en procés d'independència.
Acabo de perdre la salut.
Ets dels primers del llistat.
Ja li deia que no sabia nedar.
Endevina què estic fent.
Tens hora de visita?
Segueixen sense escoltar-me.
Ja fa tres nits que no dormo.
Estic perdent la identitat.
Suposo que saps on ets.
Vés a saber qui em crida!
Ja va!
Així, no es pot viure.
A mi, també em van enganyar.
No suporto els vius.
A saber on sóc?
De moment, he vist el túnel.
No surto per precaució.
Quasi em moro de riure.
Passat demà, tinc lleure.
Cada dia rebo comandes.
Algú sap la meva adreça?
Estic a la defensiva.
Enyoro anar al fer el vermut.
Pensaments divins
15 Novembre, 2020 17:57
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Em falten vint pecats per a pecador del mes.
He hagut de consolar el meu dimoni.
Si aneu a l'infern aquesta setmana, hi ha descomptes.
Al cel, renovaran els seients.
Volia ser sant, però el protocol no ho permeté.
Tres apòstols han anar a l'oficina de turisme.
Sant Pere regala estris de pescador.
Satanàs no deixarà entrar peix en tota la quaresma.
Judes escollirà un suïcidi menys aspre.
La Verge ha demanat detergents ecològics.
Déu deixarà de ser omnipresent tots els estius.
Satanàs promourà un concurs de miss infern.
El sindicat d'àngels vol custòdies amb horari reduït.
He canviat de déu, l'altre no m'escoltava.
Es recomana no pecar en dejuni.
Satanàs no entén: Anar lleuger!
A l'infern, per cada encert, toquen cent errades.
Per anar al cel, necessito el llibre de família?
He dinar al cel: pa sense llevat i vi de missa.
A l'infern es vivia millor abans dels ecologistes.
Vés a saber quan m'arribarà el diploma de sant!
Déu sempre es pensa que la collita ha estat dolenta.
Es fa saber que he perdut dues bosses de pecats.
Encara em queden tres miracles per a estrenar.
Va ser: sortir de l'infern i tornar a entrar.
Encara em queden dos segles de penitència.
Sortiria a pecar, però em guanya el son.
Déu vol saber quin manament està en hores baixes.
Satanàs s'ha de fer més controls de colesterol.
Judes diu que, sovint, somia dilluns negres.
Per no poder atendre, l'horari de miracles s'ha escurçat.
El sol ha demanat a Déu: reducció de jornada.
Demà, al cel, es celebrarà el dia sense mesures.
Déu m'ha fet saber que té una plaça de creador vacant.
Satanàs vol que els condemnats llegeixen un llibre a la setmana.
He descartat el cel pel menú dels dilluns.
Judes ja té preparades les targetes de crèdit.
Jesús diu que, si ha de tornar, demana el juliol.
Si vaig al cel, quant tinc per a despeses?
Per a ser sant, quins certificats necessito?
No sé si ve una altra creació, però Déu ha demanat molta argila.
Satanàs farà companya electoral cada mil anys.
Hauré d'anar al cel per compromís.
M'he presentat per a dimoni, però no tinc padrins.
He llogat a set fidels per a què preguin per mi.
He canviat set dimonis temptadors en quatre dies.
Déu no m'estima, però no em fa nosa.
He hagut de substituir a un profeta tres hores.
A les noves paràboles, Jesús adjuntarà aclariments.
Déu s'ha negat a fer d'extra en una superproducció.
Si baixa la natalitat s'abolirà el sisè manament.
Déu està preparant unes llargues vacances.
No puc anar al cel, manquen festes per les nits.
Quin preu té ser un sant de tercera?
M’han deixat un dimoni per al cap de setmana.
Sant Josep està mirant una somera nova.
Déu llogarà la sala gran per a començar el Judici.
Satanàs necessita més aigua contaminant.
He tornat tres pecats passats de data.
He demanat anar a l’infern els dies senars.
A partir de deu pecats, rebaixes.
Déu està programant un home sense cap.
La Verge vol canviar la somera per un cavall blanc.
Jesús pensa que és millor que els cecs siguin bornis.
Déu regalà el temps i encara no s’ha penedit.
Judes ja li va demanar a Jesús més d’una bestreta.
Pensaments educatius (LXIII)
15 Novembre, 2020 17:49
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
És un gos savi, està a primer de B.U.P.
Al febrer, ja ensumen la mar.
Un dia d’aquests igual m’estimen.
Amb persianes baixades, resten les idees.
Qui ensenya més: El llop o l’ovella?
Ja porto deu minuts sense enganyar-los.
Fa tres dies que els recordo les preguntes de l’examen.
Han fet una pluja d’idees i no s’ha mullat ningú.
Estic desconcertat, dos alumnes escoltaven.
No podran fer l’examen sense barra de desodorant.
Solen confondre: príncep i galleta.
Jove, sense estudis, coordinarà els campus.
Tres alumnes han aprovat i el quart ho ha provat.
Els he fet saber que ja sóc a taula.
No me’n surto, però experimento.
Suposo que ja saben on m’amago.
Com no hi ha diners, farem una altra llei d’educació.
Saben llegir, però els fa vergonya.
El net és un geni, ja sap escriure: Hi ha, hi ha!
Ja en tinc set que saben més que jo.
Saben perfectament com m’enfado.
De moment, he aprovat a la mare.
Haig un dubte existencial: Existeixo?
El mestre s’ha oblidat de posar les respostes.
He repartit notes, m’han sobrat excel·lents.
Aprenen tant que ja els he dut al psicopedagog.
Arribo el primer, però ni se n’adonen.
Ja podeu recollir les notes, les he llençat per la finestra.
He posat l’examen a les nou, no a les nous.
Quan li dic: Coma!, es treu l’entrepà.
Quan els dic: All!, algú respon: Ai?
L’he espantat per si es posa a volar.
Crec que no em fa cas per vici.
Han agafat el llapis, gairebé, tremolo.
He resumit el control amb un interrogant.
Poseu les preguntes i ja us respondré.
És el tercer llibre que sento plorar.
La classe va ser una llarga pausa.
Estem saltant els dubtes de tres en tres.
La be alta l’ensenyaré als més treballadors.
Pensaven que ortografia era dibuixar un hort.
He aconseguit que la meitat facin el sord.
Avancem cap a la mar de la indiferència.
Com saben tant, els deixo somiar.
Superar el nivell, no haurà sanció.
El millor de corregir l’examen és que pots grimpar.
Per a corregir més ràpid els he encerclat nou respostes.
Estic dubtant entre fugir o plorar.
M’agrada fer classes passejant, però sol.
Prefereixo els alumnes vells als antics.
Va ser: acomiadar-me i començar a respirar.
He aconseguit que pensin, hauran paga?
A partir de la segona república, anem perduts.
He fet sis exàmens i encara no han emmalaltit.
Si treballo un mes de mestre, m’obriran les portes del cel?
Per a fer càlcul, no cal anar a l’hospital.
Els alumnes savis, els poso en capses de sis.
Volíem fer una regla de tres, però n’érem cinc.
El ruc té dificultats per a comptar amb les mans.
Hem fet una escriptura sense fer servir les lletres mudes.
Haig un dubte, però ja he comprar la capseta.
Ja escriu tres paraules sense descansar.
Menys mal que l’avia no em coneix.
Necessito una altra aula, em falten catorze finestres.
No estan distrets, estan llunyans.
Perduda son i set poemes més
15 Novembre, 2020 17:45
Publicat per jjroca,
Poemes
Perduda son
Perduda son
i nova avinentesa,
una mà estesa
per saber com.
Als alturons,
les hores són lleugeres,
van per desfetes
enmig raons.
El dubte és clar,
avança ensems
que la penúria.
El temps com cura
mentre es perd
lluny d’aturar.
Per no pensar
En el regne de la por,
hi ha cases sense teulada
i carrers sense fanals.
Sempre bufa el vent de dalt
i passen manta mirades
per si algú en vol emprar.
La resta, sabeu, diré
és un miracle ensopit,
he notat mosca i mosquit
en sortir amb poca fe.
Les empreses mentideres,
cap al cel, han de volar,
cadascuna vol les seves
solucions per no pensar.
Cansades fulles
Cansades fulles
esperen la tardor,
es fan porugues
i van prenent colors.
Un groc estèril
que esdevé marró,
les fulles ploren
en el gran si del bosc.
Cansades fulles
com van, al daltabaix,
una vesprada.
Potser els agrada
posar-se, en un calaix,
a l’entremig d’un llibre.
No haig res més
No haig res més
que vana solitud,
un pobre aixopluc
i un arbre prou espès.
Allí, m’assec
quan vénen les calors,
el vent abrusador,
el temps furiós i sec.
Com he de tornar,
a les hores lleugeres,
en fer-se fosc.
Cerco algun lloc
on oblidar les penes
i el mal anar.
Sabran els déus
Sabran els déus,
en hores ferotges,
com són tan mediocres
voltats per les creus.
És un infern
fet a nostra mida,
amb dèria infinita,
l’estiu i l’hivern.
Un poc complicat
confiar amb un cos
que s’haurà desfet.
En tal desconcert,
qui trobarà el goig
d’ésser estimat?
Deures de penyores
En tal embolic,
com m’hauré posat
si vaig pel tancat
cercant bon eixir?
Amb les forces minses,
trobo l’enrenou,
quasi tot es mou
per trobar els somriures.
Ben parques les hores
i pocs els amics
per poder lluitar.
Deixeu-me anar
a cercar els antics
deures de penyores.
En anar pendent avall
En anar pendent avall,
sento el tren com xiuxiueja,
avança prenent la pressa
sense massa escarafalls.
Un cop aplega al pla,
sento com bufa i fumeja,
la màquina va a la seva
i el desig la deixa anar.
Dolces hores de la tarda
quan tragina, a l’estiu,
per encetar la tardor.
El tren no ha aturador,
sembla ben fort i prou viu,
disposat a trobar casa.
Hauria de ser un gegant
Al racó de la dissort,
he passat les hores baixes,
unes seran de rebaixes,
les altres hauran preu d’or.
És el noble pensament
qui em porta a la misèria,
estic pendent de la platxèria
per si l’enveja em veu.
Com m’empasso, al dematí,
els secrets de la fortuna
mentre estic esmorzant.
Hauria de ser un gegant
enamorat de la lluna
per haver joia i amic.
Pensaments festius (LXIII)
15 Novembre, 2020 17:36
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Enganyeu-me, però no em féssiu pagar.
He perdut tota la vida buscant la porta de sortida.
Si voleu trobar-me, seguiu el meu cos.
El pitjor d'estimar és si surts del temps.
Mentre em vestia per fer la guerra, l'enemic m'ha guanyat.
Al dimoni li he dit: No et posis ruc que em salvaré!
El pitjor de llegir és pensar que tens la vista cansada.
Em sap greu que la meva núvia festegi tan sola.
Proveu de vendre-li a Déu un apartament.
El que perd a la religió és el passatge de la segona túnica.
Els anys fan que al cos li sobrin massa peces.
L'home arribarà a persona quan deixi de classificar.
Si he de morir, vull ser-hi.
La vida ens convida a perdre els sentits per aprendre.
Sembla mentida la munió de paraules que es fan servir per no dir res.
El lector es complau del sofriment de l'escriptor.
Un mal llibre és una revenja.
Jugaria si no em deixessin perdre.
Si fos més ambiciós, festejaria amb els diners.
No tinc més anys dels que em volen posar.
Em va mirar una noia, però s' havia equivocat.
La mort és segura, però poc entenedora.
Mireu si dubto, que no.
Diu que em vol i se'n riu.
Tot i aprenent, continuo tenint els mateixos amics.
La mar voldria viure dintre d'un bosc.
L'aigua serà trista mentre n'hi hagi més que de vi.
Altra feina té el camí que saludar els vianants.
L'ampolla de licor té un fetge de ferro.
El que queda quan mors, és millor no comentar-ho.
Viure seria millor si se n'anés la gana.
M'allunya dels déus, el satisfer el cos.
Només es pot comprar el que no és imprescindible.
La música és el perfum de les orelles.
La saviesa és la complaença del temps que passa.
Tinc mig amic i encara m'entrebanca.
Si no us saluden, evitareu els salvadors.
He perdut tant temps que només he après a creure.
La mort arriba quan el darrer soldat es rendeix.
Sempre, hi ha qui demana la darrera paraula.
La vida és un discurs sense massa sentit.
Diré tan poc, que no cal que aplaudiu.
He vingut, visc i no em trobareu a faltar.
Déu existeix i, si és mentida, quin enginy!
Déu parla, però què diu?
Poemes curts (LXIII)
15 Novembre, 2020 17:32
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En el si
petit de l'hort,
he cercat
el meu tresor,
l'he amagat.
Massa nits
sense matí,
he bastit
somnis amables,
lluny d'aquí.
Parlant per parlar,
pujaré en el cim,
sols per davallar,
per aplegar fins
que pugui somiar.
Massa noies,
es capfiquen
en haver promès,
després, parlen
del mai més.
En el regne clar
on fugen les ombres,
és on viuen homes
sense cap demà
ni baguls amb hores.
Doneu-me el vers,
la ratlla viatgera,
la gran pau severa,
un camí al desert,
la nit per si crema.
Els somnis no volen
anar a dormir,
allà, els dimonis
no saben ni troben
el goig del glatir.
Assegut a barca,
mentre plora el peix,
sento com esclata
la força del bleix,
poc després, es cansa.
Com la lluna nova
grimpa la muntanya
i conta, a l'aranya,
una història fosca
amb ben poca manya.
Portaré la nit,
sempre de tentines,
fins arribar al llit,
allí, les fadrines
ni voldran dormir.
Paraules al vent
emprenen viatge,
lleuger l'equipatge,
quan ningú les sent,
és el seu bagatge.
Arribà el son
quan era dormint,
quan lluitava fins
que arribava el sol,
un combat mai vist.
Ni la feina
la demano
ni proclamo:
Vull una eina!,
després, callo.
Amb quaranta
canelobres,
mai es guanya
a la gent noble
i ben lliurada.
El llapis dibuixa:
fetes i valors,
els petits amors,
color de maduixa
i tèbia escalfor.
En l'avenir
de les hores toves,
servo les penyores
des de bon matí,
la meitat són bones.
Massa hores
del dematí
diuen totes:
Millor és dormir
que haver cabòries!
Quaranta rialles
des de bon matí
diuen que les palles
quasi són aquí:
dorades, tallades.
En el regne
de la son
al capvespre
surt tothom,
vol entendre.
Una ratlla
viatgera
quan s'espatlla
diu que pena,
és ben canalla.
Epigrames (LXIII)
15 Novembre, 2020 16:18
Publicat per jjroca,
Epigrames
Manta cases,
quan ve el sol,
s'esbatanen,
fan bon foc.
És la reina
qui ve amb mi,
sempre es queixa,
ha el neguit.
Per haver
tan poca sort,
cal saber
on trobar el lloc.
Ni pany ni clau
ni regne de l'oblit,
saber on s'escau
lluitar amb l'esperit.
Un dia gris
i un mestralot punyent,
sentir la gent
per a posar-se trist.
Amb el record,
les ombres fugisseres,
cercar boniors
de mosques i d'abelles.
No he de pensar
com filen les aranyes,
són mosses ben estranyes
puix ni gosen cantar.
Amb un capvespre,
he de trobar el silenci,
li dec un vici,
es mostra tou i tendre.
El meu amic
arriba a deshora,
parla, esbronca
i torna al llit.
No sé trobar
els somnis a les golfes,
vénen i tornen,
tips de plorar.
No vull res més
que llarga lletania,
morir m'obliga
a restar quiet.
Per haver
tan minsa sort
ni cal viure
ni ésser mort.
Amics i parents:
us hauré de dir
que he perdut el bens,
el seny i el gaudir.
Com m'estima
a tort i a dret,
li encomano
estar despert.
Una jove mossa
com passa i diu:
En ser a l'estiu
vull tornar-me rossa!
El pagès tenia:
vinyes i oliveres,
vingué la collita
i perdé les terres.
A la cambra,
una finestra
s'esbatana
si hi ha festa.
He perdut el seny
per haver fatiga,
el guanyà un rei
qui, a festes, m'oblida.
Maria cantava
la dolça cançó,
el riu es gronxava,
li feia un petó.
Trenta cases
del carrer
semblen calmes
quan convé.
Parlant amb el llop,
tot a cau d'orella,
m'ha dit que l'ovella
és ximpla del tot.
Al racó
de melangies,
és quan crides
que ho veus prop.
El gegant del pi,
quan va pel corriol,
parla amb el sol
des de bon matí.
Tinc per pretendents
tres amics maldestres
em parlen els vespres,
pel matí, fan dents.