Cada plat duu ses olives i set poemes més
21 Juliol, 2020 06:43
Publicat per jjroca,
Poemes
Cada plat duu ses olives
A la casa del veí,
he deixar el meu somriure,
la resta la puc descriure
sense la força d’ésser ric.
Mengem pa amb quatre sardines
que es van assecant al sol,
cada nit duu son mussol,
cada plat duu ses olives.
I traginant per traginar,
anem cap a la taverna
entre penes i esgarips.
Al capvespre, els mosquits
es troben a casa seva
per guanyar-se un bon sopar.
Planyent i oblidant
El vent de llevant,
si porta tempesta,
convida a una festa
amb massa gegants.
I nosaltres som,
ben petits i estèrils,
sense cap raó,
sense massa premi.
Anem endavant
i aturem ensems
que vol el veí.
Pobre arlequí
dormint ja fa temps,
planyent i oblidant.
Home de la lluna
I vindria a ser:
home de la lluna,
amb minsa fortuna,
poruc, fugisser.
Pensant en anar
a cercar un tresor,
carregat de por,
oblidant callar.
El pensar debades
en nou paradís
em porta lluïssor.
Cercaré un senyor,
ben tou i precís,
sense massa errades.
Massa la feinada
I l’arbre treballa
de dia i de nit,
no vol ni badalla
ni pot el dormir.
Massa la feinada
i prou l’enrenou,
com rau a sa casa
entre el vent i el sol.
Necessita fulles,
saviesa i flors
per nou manament.
És del tot conscient
i, enmig de les pors,
lluita entre mil mudes.
Quan el cos se’n riu
Quan el cos se’n riu,
noble meravella,
cerco noble estrella
amb un dolç caliu.
Pobre traginer,
amo de sa pressa,
quan el seny em pesa,
he de quedar bé.
I tragino el cap
cercant nova sort
sota un sol proper.
Sento que vaig bé
i menjo, si es pot,
un polsim de gra.
Maleïts els guanyadors
Molta palla, poca userda
i l’amo ni em despentina,
al capvespre, la boirina,
curt sopar i a la taverna.
Amb cartes i pocs diners,
ens ve a acompanyar la lluna,
la mestressa inoportuna
qui tot ho espera saber.
Maleïts els guanyadors,
els perdedors impertèrrits
amb massa somnis perduts.
Acabats els ets i uts,
amb la força dels pretèrits,
acabem a rodolons.
Les converses profitoses
Caminant per a ésser ric,
em vaig perdent als corriols,
entrebanco els caragols
i ensarrono amb els grills.
Les converses profitoses
acostumen a regnar,
després, com em deixo anar
si em perdo entre les noses.
M’he lliurat al desconcert,
al judici dels senyors
qui em demanen posar pau.
Mai surto del meu catau
i endevino els mals records
quan em sento satisfet.
Els diumenges ja se sap
El llum de la llunyania
em demana ésser eixut,
haig més feblesa que el ruc
i menys doblers que malícia.
Els diumenges, ja se sap,
el vermut i vi de missa,
amb corbata i camisa,
un barret a dalt del cap.
Algun dia, processó,
penitència i rosari
amb una mà en el cor.
Només em sobra la por,
sóc un home de diari,
de llibres: ni un ni dos.
A la casa del mai més i set poemes més
12 Juliol, 2020 08:16
Publicat per jjroca,
Poemes
A la casa del mai més
A la casa del mai més,
he trobat la porta oberta
sense pany, sense finestra,
sense banc on fer un recés.
No hi ha gos ni vigilant
ni taula per fer menjades,
només resten les petjades
d’altres pobres caminants.
A la casa del mai més,
no hi ha cuina ni embalums,
només un xic de ferum.
El somiar-la és un costum
que em portarà, ben entès,
a un regne d’aixopluc.
Han vingut les males penses
I tot d’una, de retruc,
han vingut les males penses,
són dissortades promeses
qui em demanen ésser ruc.
No ruc d’enormes orelles
i pensament enlairat,
seré ase en el sembrat,
entre blat, entre roselles.
Per pensar, no he de pagar,
per somiar, em manquen hores
perquè toca anar al tros.
Quatre bledes fan un mos
i, havent gana de sobres,
com espero un llarg dinar.
Han vingut els dos fantasmes
Recordo que, a mitja nit,
han vingut els dos fantasmes
a cercar mon esperit.
Havien les cares agres,
minsa força, prou encís
i poc ser per a ésser amables.
Entre vols, fotesa i crits,
enllestien les temences
i tornaven a les festes
que gaudien a les nits.
Així anem, sense destorb,
encetant dies i hores,
com els he vist prou tanoques,
hem rigut contents i tot.
Vol quedar-se a casa
Hauria de dir,
sense massa pressa,
que, ran la finestra,
no vull el coixí.
Puix desperta el vent
quan, poruc, s’enfada,
vol quedar-se a casa
i pensar un moment.
Però la natura
li diu que no es pot
i, xiulant, s’allunya.
Puja a l’alturó,
fa moure la fulla
i comença el plor.
Enemics i lladregots
D’enemics i de lladregots,
en voldria més bé pocs.
Em fan nosa pel matí,
em cansen cap al migdia
i, si la vila m’obliga,
haig les ganes de patir.
Amb un bon crostó de pa
i una sardina salada,
sovint, alegro a la casa,
em dura fins l’endemà.
Demano una sort ferrenya,
poca feina per a fer,
prefereixo ser al cafè
amb mitjons blancs i espardenya.
Passat riu enllà
El pare demana
des de bon matí
que vagi a la plana
i oblidi el coixí.
El ruc matusser
accepta la joia,
diu que aquesta història,
del tot, li convé.
I posem al carro:
el cabàs i el sac
per recollir olives.
Ha d’haver altres vides
passat riu enllà,
però, millor, callo.
Pensaria en el tenir
Pensaria en el tenir
una vida sense joia,
és un món força mesquí,
buit de joc i xerinola.
He de suportar els diners
per a aplegar a la taverna,
el vi negre ha lluerna,
espero esmicolar el temps.
Carregat de males hores,
vaig la plana traspassant
per a arribar a la muntanya.
Allí, trobaré una banya,
quatre pobres que, menjant,
comenten que em trobo a soles.
Quasi eterns
Al racó del desconcert,
no hi ha mentides,
han d’estar ben amanides
per volar on res es perd.
Són pobres i ben humans
qui passegen pel carrer,
han de conèixer i saber
on amagar els taujans.
Quasi eterns i pidolaires,
anant d’aquí cap allà,
ompliran els temps de feina.
Hauran de lluitar amb l’enveja,
l’oprobi i el tarannà
per deixar de prendre l’aire.
Pensaments divins (LV)
12 Juliol, 2020 06:59
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Satanàs troba que Déu encongeix.
Fa molts dies que vaig demanar parlar amb Déu.
Aniria al cel, però faré prompte.
Vull ser sant, però sense recomanacions.
He perdut la fe havent sopat.
Déu em coneix, però no fa comentaris.
El dimoni vol que pequi amb més senzillesa.
Satanàs sempre encerta les endevinalles.
A sant Pere, l'han nomenat sant del mes.
No sé com s'ho fa Déu per a pagar el rebut de la llum.
Necessito una mala companyia per a pecar.
Déu farà promeses sense efectes secundaris.
Sant Pere ha obert la caixa dels trons i n'ha tret dos.
Jesús està elaborant un manual més entenedor.
Judes oferirà accions preferents.
Estic esperant les noves ofertes de l'infern.
Si em confesso, em donaran punts?
Jesús vol predicar per video-conferència.
Jesús farà un nou test per a seleccionar apòstols.
Satanàs ni vol saber perquè està deprimit.
Al cel, sobren places de casats.
Només necessito sis mil misses per a salvar-me.
Satanàs demana a Déu: cinc mil·lennis de treva.
Satanàs vol un plan renove per a les calderes.
El sol ha demanat més hores d'esbarjo.
Satanàs ha decidit prendre més paciència.
He demanat el Judici Final abans del migdia.
Aniria al cel, però tinc dubtes.
Mai sé quan Satanàs està content.
Fa massa anys que espero la salvació.
M’he apuntat a un curset de gaudi del pecat.
La Verge descarta fer servir coberts de plata.
Si vaig al cel, me'n podré sortir?
Necessito saber cada quant toca sermó.
He demanat oli d'oliva verge extra per a la caldera.
Haig un company de caldera brut, no es treu les sabates.
La Verge obrirà un consultori sentimental.
No vull saber quan tornaré a fer miracles.
Si et toca l'infern, apunta’t a un curset de filosofia.
Els diumenges, a l'infern, deixen blasfemar.
Aquest any, Satanàs ha decidit fer un betlem.
Els condemnats podran passar a buscar els cilicis nous.
Podem visitar el cel si respectem el silenci.
Judes farà un curset d'estalviadors.
Un cop deixis la terra, ja no pots pecar més.
He venut l'ànima per un parell d'ampolles de brandy.
Si l'autobús del cel tarda, on vaig a reclamar?
He après els manaments i me'n sobren dos.
Satanàs mai perd a les dames.
Quan aplegui a sant, podré anar a peu?
Satanàs critica la mala educació.
Si vaig al cel, em guardaran els diners?
He descobert que confessar no és per a mi.
Déu vol un altre sol més relaxat.
No puc anar a l'infern, no he fet els deures.
El dimoni em vol temptar, però no li he donat hora.
Déu s'apuntarà a un curset de relaxació.
Al cel, hi ha nou mesos de dejuni.
Hauré de menjar més carn per si em condemnen.
Satanàs ni vol entendre de perfums.
Déu donà set anys més a les dones per a enllestir.
El millor del cel és que les menjades duren segles.
No vull ser al cel, m'han tocat dues monges.
Al cel, ni els llapis ratllen.
Canvio mitja vida eterna per una mica d'enrenou.
Satanàs ha demanat més pecats pel matí.
Pensaments educatius (LV)
12 Juliol, 2020 06:56
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Atureu el món, tres fan feina.
Mentre es queixen, estic segur.
La classe haurà un resultat incert.
La classe no era un infern, només s'hi acostava.
No dubto d'ells, dubto de la meva fe.
Va ser: arribar al pati i asserenar-se.
Com era llest, posava els llibres al congelador.
Un control sense preguntes, ha estat un èxit.
Els aconsello estudiar per a guanyar el son.
Dues hores més i demanem l'exili.
Han braços caiguts i caps fredolics.
Ja coneixen les primeres lletres i els dèbits.
Hem obert el llibre amb anestèsia local.
En un futur llunyà, igual m'enyoren.
Ja coneixent set nombres primers, ara, els han d'endreçar.
Es manifesta passiu, però constant.
He comprat una capseta de sis per als dubtes.
Endevino que m'escolten en avorrir-se.
Confio que, en malparlar-me, els sap greu.
Han de ser tendres i avinagrats.
He aconseguit vint respostes de la mateixa pregunta.
Ha estat un control curt, però entremaliat.
Acabo de fer una classe per als ocells del pati.
Hem trobat cinc solucions a un problema inexistent.
L'inspector m'ha recomanat que planegi.
En un tres i no res, m'he amagat.
Hem apagat el llum per a descobrir noves idees.
Imitant els grecs, ha estat una classe patètica.
Obrirem el llibre a l'abril per si es refreda.
Els anys de traspàs superen els nivells.
Mai sé quan em cal callar.
Ara, resulta que s'han acabat els notables.
Necessiten més solucions que problemes.
Malgrat que plou, en falten cinc.
He superat tres mares i sis àvies.
Estic tan tranquil que ni em reconec.
Tres estudiaran carrera i dos senderisme.
Procureu que les classes no siguin temporals.
Quan se'n van, puc arribar a levitar.
Ara, aplega l'hora quan quequejo.
No goso dir-los: Us haveu de mullar!
Necessito classes suaus i sostenibles.
Un alumne va matar Jesús a la tardor.
Pensar no vol dir ratllar els llibres.
Només els permeto un dubte per setmana.
Amb les sumes d'emportar, no apleguen mai a port.
Procureu que es queixin sense massa soroll.
He passat més temps corregint que pensant.
El millor que saben fer són les maletes.
Mai guanyo, però pago pocs dubtes.
Entren tard, però no s'enfaden.
He ampliat la puntuació per aproximació.
Només erren quan els pregunto.
Poden proposar-me per a sant.
Quin de tots em pot arribar a ofendre?
Procureu fer lluites intermitents.
Per a obrir un llibre no cal tornavís.
Venc procediments al mercat d'ocasió.
Reconeixen perfectament les meves hores baixes.
Haig un alumne superdotat, no he descobert qui és.
He aconseguit que cinc no em puguin veure.
Amb el que agrada el futbol, la terra ha de ser esfèrica.
Estic pendent per si un vol aprendre.
La ignorància sempre està disposada a quedar-se.
El dolent de la saviesa és que mai atura enlloc.
Creia que l'havia encertat fins que va obrir la boca.
Epitafis (LV)
12 Juliol, 2020 06:54
Publicat per jjroca,
Epitafis
Vull tornar, però amb condicions.
Va ser: sortir i pagar factures.
He après a fer un cas relatiu.
Només rebo els dijous.
Us faig saber que tinc el son molt pesat.
No recordo què havia de fer.
Ja fa un temps que no neguitejo.
En un no res, torno.
Fa dies que ni em queixo.
Més val que no tornis.
Demà, enceto les vacances.
Ja pots xisclar tant com vulguis.
A reveure, fins demà!
De fet, parlo poc.
He decidit: No molestar!
Zona lliure de promeses.
Més val que no em féssiu parlar.
No vull més pa sec.
He demanat sortir un cop al mes.
Sense vi, no és el mateix.
Es prega no comentar res dels veïns.
M'acaben de dir que no me'n sortiré.
Fa dies que no descanso bé.
Fins diria que faig pena.
No suporto despertar-me d'hora.
O plou o reguen el jardí!
Fa dies que no fa sol.
Estic com a desenfeinat.
Mai mengem a les hores.
Avui, tinc les hores donades.
No confio en el més enllà.
He fet un pla d'estalvi.
Cada dia em trobo més a faltar.
Li he dit a la dona que no porti pressa.
No hi sóc per a ningú.
Està bé que vinguis a pagar.
Avui, em trobo com a decebut.
Ara, llegeixo poc.
No em facis dir què en penso.
Ho sento, he anat a una festa de benvinguda.
Estic provant de matar el temps.
Pensava que estaves malalt.
He entrat a la mar de l'oblit.
Avui, no tinc ganes de sortir.
Dóna'm temps i et diré on sóc.
Estava pensant quan va arribar.
Ahir, no vaig parlar amb ningú.
Suposo que no has vingut a criticar.
Fa dies que no em trobo malament.
Ara, m'he fet més lliberal.
He demanat fer un intercanvi.
He de considerar que estic baix de forma.
Darrerament, no estic neguitós.
Parla, que t'escolto.
Puc mantenir-me atén una bona estona.
Estic cavil·lant com era la poma.
Vaig perdent els coneguts.
No vull saber a què veniu.
No estic per a ensurts.
Acabo de rebre una denúncia.
No penso pagar!
Penso de memòria.
M'he fet un ploramiques.
Estic com a destrempat.
No porto pressa.
És millor que vinguis sol.
Pensaments festius (LV)
12 Juliol, 2020 06:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Un cos cansat és un esperit millorable.
Si els peus doloregen, és que el camí és prou llarg.
La nit em ve a dir que ha estat avui.
Quan festejava, em deixava enganyar.
Havent-me casat, vaig perdre la raó.
El llapis em confessa i m'absol.
He deixat sol el gegant que vivia amb mi.
He lluitat poc i encara he perdut.
La dona lluita, es pentina i es plany.
Vaig el darrer per si no cal anar.
Si l'home és ric, la misèria és minsa.
He fet tantes cambres que no sé on és la meva.
Home enfeinat, dona enfadada.
Tinc mig ull per a la mare i ull i mig per a la filla.
El temps de neteja és massa gran per al que embruto.
Uns homes tenen dues cases i una dona, el altres una casa i dues dones.
El millor de ser ric és el maco que et fas.
Tenir molts diners deu ser menys dolent que tenir-ne pocs.
Si el banquer em saluda, anem malament.
Aprendre molt és símptoma de saber poc.
Cuinar és l'art de l'aparença.
Sóc tan esquerp que ni saludo el sol.
Vaig tenir un dia bo, però se'n va anar.
No voldria morir-me sense esmorzar.
Si arriba el dolor, dieu -li: No hi és!
Si tens temps de penedir-te, malament!
El millor de l'hivern és el brandy.
Li vaig demanar la mà i gairebé m'ofega.
Sense cos, sóc com un cigró.
Li vaig dir: Maca!, i ho vaig pagar.
D'ulls, em penso que en tenia dos.
A més d'un sofà i un llit, potser tinc cadires.
Vaig treballar massa fa sis anys i encara ho noto.
Deu tenir cap però encara no l'he vist.
Menjar poc és estètic i patètic.
Tenint dona prima, qui es creurà que sóc ric.
La meva dona és la que porta més cadenes de les tres.
Busco carceller per aprimar-me sense pagar.
De prou lluny, una bruixa sembla maca.
Tinc set de vi i gana de diners.
Si no vas enrere, pots arribar a ser ruc.
He arribat a pensar i això és massa.
Si és pel pes, morir aprima.
La dona és intel·ligent, però aventurera.
L'amor és cego, per això la desitjo.
Poemes curts (LV)
12 Juliol, 2020 06:45
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Al jardí d'enmig
parlaven les roses,
eren joves mosses
cercant bon amic,
les tallaran totes?
A casa del rei
quan l'hivern arriba,
sento com em crida,
diu que té molt fred,
després, se n'oblida.
Quan pregona
tanta llei
és quan troba
que no en té,
després, plora.
Una reina
ha demanat
que vol feina,
però de grat,
és ben seva.
Estiuejo
en el bosc
i, si menjo,
ho tint tot,
ni em marejo.
Quan l'estiu em deixa
en el bosc proper,
ni goso la queixa
ni prego per res,
sóc de poca ciència.
En el regne, viu
aquest drac ferotge,
qui plora quan diu:
Deixeu-me ser noble,
almenys per la nit!
Ai, com plora el blat
quan fuig la rosella
i aplega la sega
a tot el sembrat,
em fa tanta pena!
Com demanaria,
en ser a l'infern,
haver una veïna
com la del primer,
de segur que crida.
Quan el cànter
va a la font,
les poncelles
ja no hi són,
van a festes.
En el bosc preat,
quan el sol se'n va,
van a passejar
totes les aranyes,
com ho són d'estranyes.
Mireu com les ones,
cansades d'anar,
es queden ben soles,
gronxant i gronxant,
esperen les tornes.
Amb els deu amics,
he fet la juguesca:
Sortirem de festa
fins a mitja nit!,
ha estat perversa.
Per a cercar
el gran amor,
caldrà vessar
un bocí de cor,
sense esperar.
En el reialme
dels nans perduts,
els pobres són muts,
els tres seran quatre,
beneit garbuix.
No haurà feina
per a fer
sense eina
i sense fe,
diu la veïna.
Al carrer
de l'embolic,
deixa fer
en Manelic,
és molt proper.
Paraules donades
vénen del mai més
on estols de fades
parlen d'interès,
són un xic pesades.
Amb ampla nit
i minsa la fortuna,
demano engruna
i em fan glatir,
mai hauré prou cura.
Porteu el vent
fins aplegar al molí,
digueu-li sí,
és prou conscient
per saber on visc.
Epigrames (LV)
12 Juliol, 2020 06:37
Publicat per jjroca,
Epigrames
El gegant de casa
mai fa enrenou,
calla sense sou,
xiscla sense gana.
Per a ser
un bon minyó,
cal saber
trobar ocasió.
La cansada barca
ni plora ni riu,
només fa xiu-xiu
i, després, descansa.
Per la nit,
quan surt la lluna,
hi ha una engruna
de neguit.
Una jove passa
plena d'il·lusió,
va cercant l'amor:
al bosc, a la plaça.
Canten granotes
enllà del sembrat
en redós pausat
on s'amaguen totes.
Porteu el son,
deixeu-lo en un cove
per si aplega l'ogre
sense cap raó.
Tot venint de la ciutat,
amb farcides aventures,
cal endrapar massa dubtes,
els més tous, per a menjar.
Tot cercant el paradís,
sense ordre ni saviesa,
he demanat la dolcesa,
com em torno malaltís.
Les paraules dolces,
en ser sota el pou,
demanen el sol,
la lluna ni gosen.
Tot dormint
en un reclau,
passa la nit
puix mai s'escau.
Les trenta portes
del meu jardí
s'obren totes
quan ve la nit.
És el llop,
quan governa,
quan es queixa
com un boig.
Porteu-me disfresses
per anar a ballar,
és el meu somiar
enmig les tenebres.
Com voldria,
bon amic,
ser més ric
sense alegria.
És el fred
de la nissaga
qui demana:
Deixa'l fer!
La mossa més jove
no n'està per mi,
diu que sóc ferotge,
un mal enemic.
Sense pressa
per morir,
cal finir
enmig feblesa.
En el cove
dels ensurts,
poso un ogre,
trec un ruc.
No demanis
més per mi
ni entabanis
perquè sí.
Amb més pedres
que camí,
no hi ha regnes
per a mi.
Com demanaria,
per poder ser ric,
el trobar un amic
sense cap cobdícia.
En el llum
del teu mirar,
em caldrà
trobar aixopluc.
Des d'aquí estant,
quan es lleva el sol,
com cerco el consol
d'estimar-te tant.
No ploro més i set poemes més
08 Juliol, 2020 06:59
Publicat per jjroca,
Poemes
No ploro més
No ploro més, la vida duu sa brega
i, gentilment, ens mana el treballar,
pantalons llargs i una camisa vella,
barret de palla i un sol qui vol cremar.
Comença el juny, amb ell vindrà la sega,
com la corbella deixa son penjador,
encara queda mig somni a la parpella,
que, a cops, s’enfila cercant un nou amor.
El blat madur i un núvol solitari
porten el dia, ferotge i resplendent,
per a recórrer la serra i la plana,
és quan la veig, aquella flor galana,
amb cara dolça, portant un cànter vell
i vaig segant, demano que el cor calmi.
La mare solitud
I la mare solitud
em fa perdre la vergonya,
sento el trescar d’una dona
capficada amb sa virtut.
Li escriuria una cançó,
un somni de primavera,
però el cor va a la seva,
sembla que perd la raó.
Ella passa i somriu
i envermelleixo la galta
sense saber contestar.
Ho podria deixar anar,
però l’amor fa tenalla
i em sento ben captiu.
No espero trobar
Hauria de dir,
estimada meva,
com la vida pesa
i no vull eixir.
No espero trobar
la gràcia divina,
un món fet a mida
per poder fruitar.
Amic d’un dimoni,
com solem parlar
de fidels i justos.
Prefereixo els núvols
per poder somiar,
després, quan em mori.
Ni pi ni faig
Ni pausa haig
quan ve l’hivern,
ni pi ni faig
els vull de recer.
Però espero un sol
punyent cada dia,
demano un bressol
voltat de família.
I tornar a la plaça
per a salvar el món
i aconseguir el cel.
Tornar, amb recel,
a encetar el sermó
en aplegar a casa.
Em sento bé
A la pau
del desconcert,
cerco el blau
i trobo el verd.
No hi ha riures
entre flors,
massa xiscles
i bonior.
I quan puja
la pujada
em sento bé.
Compliré
si, de passada,
el dubte afluixa.
Doneu-me la pau del cementiri
Doneu-me, ara, la pau del cementiri
on les angúnies arriben al no ser,
haig, per fortuna, un caire mentider
qui gaudeix, sols, quan troba altre vici.
I els humans, cercant el seu remei,
van trepitjant les eres de la por,
per a demà, em queda altra llei,
sóc un farsant altiu i colpidor.
No vull ni flors puix portaran abelles
i la bonior em vindrà a despertar
d’aquell bell somni del tot intranscendent.
Allà, prou lluny, resta la bona gent
qui, sense mida, demana esmicolar
el tou soroll que fan dolces poncelles.
Com he perdut
Com he perdut
més guerres que batalles,
cerco, entre palles,
el seny vençut.
No vull ni llit
on jeuen els gegants,
els benestants
i algun ric.
Només vull ombres
d’aquell vell bosc
vora la mar
i el sojornar,
prou agredolç,
dels homes pobres.
Si he de deixar
Si he de deixar
el deure de les penses,
no em doneu presses,
he de marxar.
Perdut el seny,
ben lluny de les lloances,
deixeu-me, almenys,
camins sense estrebades.
He de guanyar
la darrera batalla
del preat cor.
No haig ni gos
ni matalàs de llana
on sojornar.
Pensaments divins (LIV)
01 Juliol, 2020 06:48
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
No sé si he mort, però estic al cel.
Per a entrar a la caldera, necessito guants.
Em cal saber quan dura la vida eterna.
Mai sé quan Satanàs està depressiu.
Jesús vol menys hores de mestratge.
He de pecar amb més paciència.
Mai sé quin dia em salvaré.
Estava fent un miracle quan m'adormí.
Ni vull saber quin dimoni em toca.
Satanàs ha convocat un premi de poesia.
Jesús no troba cap creu a mida.
Sant Pere ja fa anys que no pesca.
Llucifer vol una oració en versió rap.
Tomàs serà el patró dels descreguts.
Profeta, sense experiència, n'encertà tres de deu.
Déu no confia amb la loteria.
Satanàs tempta Jesús oferint-li set figueres.
Satanàs diu que necessita un himne.
Necessito miracles sense efectes secundaris.
Sant Pere farà un curset de primers auxilis.
Peco, però ja no és el mateix.
Necessito aureola amb llums de led.
Jesús m'ha dit que m'avançarà una fila.
Déu començarà el Judici pels infants.
Satanàs diu que només temptarà porucs.
He passat per la zona VIP i m'he marejat.
Porto un farcell per a posar la gràcia.
He canviat de caldera per a no cobejar a la dona del veí.
Peco menys, però no em llueix.
Sant Pere em vol fer fora per ensopit.
Sant Pere ha decidit espaiar les hores de visites.
Jesús mai viatja sense motiu aparent.
Déu estudia energies edulcorants.
En entrar al cel, seguiu la via verda.
Els diumenges, passo el matí a l'infern.
A l'infern, vaig a missa pel vi.
Estic salvat, però no me'n refio.
Els esbarjos de les escoles celestials són més llargs.
Satanàs està enfadat, acaba de perdre unes eleccions.
Tres dimonis, díscols, volen banyes daurades.
Satanàs comprarà un tros de cel si Déu no fa el garrepa.
Demà, l'infern serà caòtic, els calderers fan vaga.
Jacob ha decidit canviar el passamà de l'escala.
Pecaria més, però necessito temps per a pensar.
Aniria al cel, però necessito un ruc.
Pensa el que vulguis, però Déu vol manar.
Jesús està trasbalsat, acaba de rebre les enquestes.
Avui, és la tercera dona que vol posar el fill a la dreta de Déu.
He d'anar a l'infern, per a fer un parell d'encàrrecs.
Estava pregant quan m'agafà el brau.
La Verge m'ha dit que sóc mala companyia.
Un cop al mes, Judes vol paga.
L'àngel m'ha dit: Si et portes bé, t'avançaré una fila!
No vaig als concilis, Déu està massa lluny.
Satanàs diu que farà pujar la por un dos per cent.
He demanat una caldera sense salvadors.
Si no hagués estat pel veí, em salvo.
Ha estat Déu, m'han pres el temps.
Jesús regalarà a cada deixeble un llapis de memòria.
A Satanàs, el van fer dolent les circumstàncies.
Sis dimonis han demanat fer d'àngel els caps de setmana.
Aniria a l'infern si funcionés l'ascensor.
Si el sol està a sota, el cel on queda?
El pitjor de l'infern és el cuiner.
Al cel, no tanquen el menjador.
La Verge enyora un Jesús infant.