Cada plat duu ses olives i set poemes més

21 Juliol, 2020 06:43
Publicat per jjroca, Poemes

Cada plat duu ses olives


A la casa del veí,

he deixar el meu somriure,

la resta la puc descriure

sense la força d’ésser ric.

Mengem pa amb quatre sardines

que es van assecant al sol,

cada nit duu son mussol,

cada plat duu ses olives.

I traginant per traginar,

anem cap a la taverna

entre penes i esgarips.

Al capvespre, els mosquits

es troben a casa seva

per guanyar-se un bon sopar.


Planyent i oblidant


El vent de llevant,

si porta tempesta,

convida a una festa

amb massa gegants.

I nosaltres som,

ben petits i estèrils,

sense cap raó,

sense massa premi.

Anem endavant

i aturem ensems

que vol el veí.

Pobre arlequí

dormint ja fa temps,

planyent i oblidant.


Home de la lluna


I vindria a ser:

home de la lluna,

amb minsa fortuna,

poruc, fugisser.

Pensant en anar

a cercar un tresor,

carregat de por,

oblidant callar.

El pensar debades

en nou paradís

em porta lluïssor.

Cercaré un senyor,

ben tou i precís,

sense massa errades.


Massa la feinada


I l’arbre treballa

de dia i de nit,

no vol ni badalla

ni pot el dormir.

Massa la feinada

i prou l’enrenou,

com rau a sa casa

entre el vent i el sol.

Necessita fulles,

saviesa i flors

per nou manament.

És del tot conscient

i, enmig de les pors,

lluita entre mil mudes.


Quan el cos se’n riu


Quan el cos se’n riu,

noble meravella,

cerco noble estrella

amb un dolç caliu.

Pobre traginer,

amo de sa pressa,

quan el seny em pesa,

he de quedar bé.

I tragino el cap

cercant nova sort

sota un sol proper.

Sento que vaig bé

i menjo, si es pot,

un polsim de gra.


Maleïts els guanyadors


Molta palla, poca userda

i l’amo ni em despentina,

al capvespre, la boirina,

curt sopar i a la taverna.

Amb cartes i pocs diners,

ens ve a acompanyar la lluna,

la mestressa inoportuna

qui tot ho espera saber.

Maleïts els guanyadors,

els perdedors impertèrrits

amb massa somnis perduts.

Acabats els ets i uts,

amb la força dels pretèrits,

acabem a rodolons.


Les converses profitoses


Caminant per a ésser ric,

em vaig perdent als corriols,

entrebanco els caragols

i ensarrono amb els grills.

Les converses profitoses

acostumen a regnar,

després, com em deixo anar

si em perdo entre les noses.

M’he lliurat al desconcert,

al judici dels senyors

qui em demanen posar pau.

Mai surto del meu catau

i endevino els mals records

quan em sento satisfet.


Els diumenges ja se sap


El llum de la llunyania

em demana ésser eixut,

haig més feblesa que el ruc

i menys doblers que malícia.

Els diumenges, ja se sap,

el vermut i vi de missa,

amb corbata i camisa,

un barret a dalt del cap.

Algun dia, processó,

penitència i rosari

amb una mà en el cor.

Només em sobra la por,

sóc un home de diari,

de llibres: ni un ni dos.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: